Resultats de la cerca

Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ EZamacois FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ EZamacois, Bianca Valoris, Ramon Quadreny, Josep Balaguer, Leandro Cinca, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Antònia Baró, Julián de la Cantera ESTRENA Barcelona, juny del 1919 i agost del 1920 Sinopsi L’esperit del Dr Riaza turmenta la vida de dos amants La trama comunica el misteriós terror que envaeix els personatges a través d’un curiós cas de desdoblament de personalitat Producció El film de la prestigiosa productora Studio Films s’estrenà…

Vida Es formà com a escultor al taller d’Enric Clarasó, estudià a Llotja i aprengué d’Àngel Ferrant, el seu mestre i guia artístic Començà a exposar a la dècada del 1930 Interessat per les cultures i les ètnies primitives i exòtiques, ho reflectí en la seva vasta obra materialitzada en varietat de suports i formats Responsable de les colleccions i collaborador del Museu Etnològic de Barcelona, dirigit per August Panyella, hi aportà una munió de peces de gran valor, amb l’ajuda del matrimoni Albert Folch i Margarida Corachán, que conegué el 1950 Amb ells viatjà també en les moltes expedicions…

Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres  Sota terra, Joan Blanques , etc, i també per a…

Especialitzat en fotografia i cinematografia, realitzà reportatges i documentals que assoliren una àmplia difusió arreu del món, tasca que compaginà amb la seva gran afició a l’esport campió de Catalunya com a jugador de mà individual el 1947 rècord nacional de relleus 10 100 amb l’equip d’atletisme del Club Natació Barcelona el 1948 rècord del món de profunditat –100 m– amb escafandre autònom el 1957 Fou soci fundador del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on exposà instantànies submarines Creà la productora Volitans…

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…

Vida Filla del director republicà del Diari de Tarragona , la seva família s’exilià a París a conseqüència de la guerra quan ella tenia deu anys Inicià estudis teatrals i pujà als escenaris parisencs, fins que una gira la portà per l’Amèrica Llatina i romangué cinc anys a Buenos Aires El 1956 debutà a Barcelona amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls, i en el cinema sota el guiatge de Juli Coll a La cárcel de cristal 1956 i Distrito Quinto 1957 El 1962 tornà a fer una llarga gira per terres americanes i en tornar el 1974 treballà de primera actriu a la companyia de María…