Resultats de la cerca

Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren…

Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de La Veu de Catalunya i director del setmanari infantil Jordi  1928 Collaborà especialment en la Revista de Catalunya 1925-28, i també a  La Publicitat , La Nau i Imatges Traduí al català obres de Molière, Croisset, Lamartine i Mérimée Als anys vint publicà la biografia Josep M de Sagarra s d i edità El teatre català anterior a Pitarra 1928, l’antologia Cançoner de Nadal 1935 i preparà l’antologia de l’obra poètica de mossèn Cinto dins Miscellània Verdaguer 1946 Escriví també poesia és autor de dos goigs, un a…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de la muntanya ,…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i escriví al…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…