Resultats de la cerca

Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom  i debutà professionalment a  No hablaré en clase  1977 i  Antaviana  1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel Villanova Cásate y…

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…

Vida Estudià peritatge mercantil a Girona i a principi de la dècada del 1940 s’interessà per la fotografia fixa i muntà Foto-Cine Sans, una botiga i laboratori fotogràfic A partir de la dècada següent, també es decantà pel cinema Els seus primers treballs foren com a amateur i després com a professional al diari Los Sitios   Diari de Girona , i des del 1965 com a corresponsal de TVE a Catalunya província de Girona i el sud de França Guanyà un bon nombre de premis fotogràfics amb la seva Leica i cinematogràfics amb la seva Paillard Bolex de 16 mm També fou un pioner pel que fa al…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…

El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i…

El fons és format per 152 títols, dels quals són particularment valuoses i interessants les filmacions de les primeres fires de mostres 1920-24, els preparatius de l’Exposició Internacional del 1929 1927-30, el període de la República Catalana, la vida de l’alcaldia durant el mandat de Josep Maria de Porcioles 1952-66 i alguns premis de Cinematografia professional i amateur Ciutat de Barcelona El material arriba fins a l’any 1972 L’entitat havia de vetllar pel patrimoni fílmic que s’anava generant, d’una banda, des de l’àmbit educatiu, amb la primera sessió de cinema el 1922 que muntà la…