Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Titán Films Antoni Bofarull, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Miguel, Julita Martínez Inés, Manolito García Víctor, Isabel de Castro Maruja, ABofarull El Vicente, Carlos Otero Goyo, Juan Manuel Soriano l’inspector Tormo, Consuelo de Nieva ESTRENA Barcelona, 22021954, Madrid, 07051954 PREMIS Ciutat de Barcelona 1953 millor director, Donostia 1953 millors…

Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…

El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i sense so Els…

Vida Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, exercí com a professor de llengua i literatura Fundà el Cineclub Secuencia i ha participat en la creació de diverses productores i empreses de serveis audiovisuals, entre les quals hi ha les primeres que incorporaren el vídeo Futura Vídeo Films, Triac, Moral i Muntaner, Institut de la Comunicació i Mitjans Audiovisuals ICM, Germinal Films, Miratge Produccions Audiovisuals o Ellipsi Produccions La seva activitat professional ha abraçat gairebé totes les funcions i els oficis de l’audiovisual documentalisme, publicitat,…

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…