Resultats de la cerca

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida Estudià música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Debutà com a guitarrista el 1965 tocant al Jamborre Jazz Club de Barcelona amb Els Gratsons A partir del 1968 collaborà en projectes discogràfics de Maria del Mar Bonet, Raimon i Joan Manuel Serrat Entrà al grup Teverano i formà Cordes Invisibles Treballà com a compositor i arranjador de cantants com Ana Belén, Paco de Lucía i el grup Ketama El 1972 feu la seva primera banda sonora "Horror Story" Horror Story , Manuel Esteba, un film protagonitzat pels germans Calatrava, que tornà a dirigir en Los…

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui…

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb  Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz  i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició…

Vida Començà els estudis de piano amb Mercè i Antoni Suñer, i posteriorment estudià piano, harmonia i contrapunt al Conservatori Municipal de Barcelona Es formà de manera autodidacta en el terreny del jazz i fou integrant de diversos grups Los Estoicos, Cuarto Mundo, Proyecto A fins que el 1970 passà a la formació del cantant Tony Ronald, en què rebé el sobrenom de Kitflus També fou membre dels conjunts Iceberg 1974-79, Pegasus 1982 i Max Sunyer Sextet La seva primera banda sonora fou la de Soldados de plomo 1983, José Sacristán, i malgrat que la seva vinculació al cinema comercial de llarga…

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94…

Vida Visqué a Mataró i estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb els mestres Guillem Garganta i Joaquim Zamacois Pianista professional, fou acompanyant de cantants, membre de l’Orquestra-Cobla Els Verds de Mataró, director de l’Agrupació Coral de l’Ateneu de la Classe Obrera i de la massa coral de la Sala Cabañes, abans del 1936 Després de la guerra civil viatjà a Buenos Aires amb la Compañía de Ballets Españoles de Paco Reyes i acompanyant el cantaor Angelillo Allí conegué Manuel de Falla, el qual, en veure el seu talent, l’ensenyà i l’ajudà a traslladar-se a Mèxic a…