Resultats de la cerca

Fou la continuació de "Cinema Amateur", però en castellà Els seus responsables principals foren Josep Torrella, Domènec Giménez, Joan Ripoll, Joaquim Romaguera, Jos Oliver i Josep Jaume Reventós En sortiren 135 números Tot i cobrir amb escreix el cinema no professional català i espanyol, s’ocupa del comercial amb gust i criteri selectiu

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes…

Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i…

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…

Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara…

Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista Gaceta del Cine  1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de reputats directors…

Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M…