Resultats de la cerca

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC tingué una àmplia gamma de…

Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…

Iniciada a Terrassa el 1967, està centrada en la invenció i el desenvolupament tècnic del cinema, en especial el denominat subestàndard, de caràcter familiar i amateur Consta d’uns 600 objectes distribuïts en tres apartats el precinema –amb diversos aparells òptics precursors del cinematògraf–, la joguina cinematogràfica –amb una particular dedicació al Cine NIC–, i el cinema no professional –amb una mostra que comprèn des del projector Pathé Baby del 1922 fins als darrers aparells de començament de la dècada del 1980– També disposa de tres apartats complementaris, de material gràfic,…

Creada el 1990 amb el nom d’Associació de Realitzadors de Televisió de Catalunya ARTVC, el 2001 passà a anomenar-se DRA L’únic requisit per ser-ne soci és haver treballat en un programa emès públicament Té com a objectius la formació i la informació dels afiliats, l’organització d’actes com ara La Setmana dels Realitzadors , en el marc del Festival Internacional de Televisió de Barcelona FITB, i cursos de direcció de càsting i direcció d’actors Edità la revista "Realització" 1997-98, sis núm Els seus presidents han estat Francesc Llobet 1990-99, Felip Solé 1999, Francesc Pou 1999…

Vida El 1918, amb la collaboració de Josep Juvé i José Gafarelo, fundà Ediciones Cládor Film Empresa Cinematográfica Furnó y Cía , societat de la qual fou gerent i director artístic A més d’importar material d’Alemanya i França i de tenir la concessió per a tot el món de les produccions de Lotos Film Ediciones Abadal, empresa creada el 1917 per Baltasar Abadal, es dedicà també a la realització de documentals o industrials d’encàrrec Furnó escriví i s’encarregà de la direcció artística de la cinta còmica La obsesión de Periquito , i del documental Producción y exportación de…

Fou creada a Barcelona el 1909 per Josep Casanovas i Malet El 1913 s’associà amb Enric Piñol i Sánchez, i es constituí la distribuïdora Casanovas i Piñol, que es dedicà a la compravenda i al lloguer de tota mena de material cinematogràfic Casanovas i Piñol es convertiren en els únics agents espanyols de la Companyia Cinematogràfica de Portugal que proveïa les principals sales de Lisboa També formaren part de l’entitat explotadora de grans films Repertori Dulcinea El 1914 obtingueren la representació per a l’Estat espanyol, Portugal, Cuba i Amèrica Llatina de la Prometheus Films…

El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears…

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…

Fou creada a Barcelona el 1986 per Joan Pol i Tobella 1947, Enric Pérez i Font i Ricard González i Garcés, malgrat que inicià l’activitat el 1984 programant el cine Moderno de l’empresari Josep Riba i Martorell La casa importà i distribuí un bon nombre de títols considerats més o menys clàssics, els quals, un cop tancat el Moderno el 1990, es continuaren presentant en altres locals En desvincular-se E Pérez de la firma i cessar en l’activitat diària R González, tot i seguir formant part de la societat, J Pol mantingué l’activitat en locals com els Alexis, Verdi, Méliès, etc El…

Fou creada a la Bisbal d’Empordà el 1992, però amb seu a Girona, i està dirigida principalment als infants i adolescents, amb propostes lúdiques i educatives que potencien els valors ètics i estètics dels films que distribueix a les comarques gironines És membre des del 1993 del Centre Internacional del Film per a l’Infància i la Joventut CIFEJ, i d’ASIFA-Catalunya Organitza programes d’educació cinematogràfica per a escoles i instituts, a base de projeccions o exposicions elabora materials didàctics i realitza tallers audiovisuals, quasi sempre a l’entorn del cinema d’animació i…