Resultats de la cerca

Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere…

Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts…

Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva…

Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…

Vida Encara adolescent, començà a publicar dibuix humorístic a la premsa argentina i creà, entre d’altres, els personatges Pichín el Grande i el gautxo Rendija que anunciava els tabacs argentins El 1932-33 entrà a formar part dels estudis Cristiani, on, a més de curts, feien cintes publicitàries d’animació, i participà en la realització d’una desena El 1938 fou un dels animadors principals del curt El mono relojero L’any següent s’independitzà i creà el seu propi estudi, la Compañía Argentina de Dibujos Animados, on realitzà el curt La caza del puma , que s’estrenà amb èxit el…

Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant" i "Superació" després "Catalunya" Melilla, 1942, 7 núm, "L’Ocell de Paper" Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i "Per Catalunya" 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular…

Vida L’amistat amb Antonio Isasi-Isasmendi el conduí a una trajectòria cinematogràfica que inicià com a meritori de secretari de rodatge a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias i secretari de direcció a Emisora Films Collaborà en els curts rodats per Isasi abans que tots dos coescrivissin el llarg Relato policíaco 1954 Un any després també participà en la fundació de la productora Isasi PC, on exercí com a cap de producció abans que el 1968 fos designat director propietari de Diagonal Films Aquesta filial es destinà a produccions nacionals, mentre que Isasi es dedicava a…

Vida Historietista i caricaturista, estudià a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Fou un dels fundadors de la Secció de Cinema Amateur del CEC Com a cineasta amateur feu cintes d’imatge real i de dibuixos, i amb Josep Escobar realitzà el primer dibuix animat amateur català, Assaig de dibuixos animats 1934 També feu els curts de ficció Noticiari breu 1933-34, Despertar de la càmera , L’auca del senyor Canons 1934, Ep Jo també vull ésser un fugitiu 1935, Enhorabuena 1943 i La gran ironía 1945 Amb Salvador Baldé realitzà les cintes d’imatge real i animació Blancanieves y el…