Resultats de la cerca

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà,…

Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’editorial que creà…

Vida Al final de la guerra civil s’exilià amb la seva família a Mèxic Estudià art dramàtic i doblà i interpretà diversos films, i debutà el 1954 en el melodrama El pecado de ser mujer , de Zacarías Gómez Urquiza, i la cinta de l’oest La fiera , de Ramón Peón Treballà a les ordres de Luis Buñuel en el film d’aventures La muerte en este jardín 1956 i en Los ambiciosos 1959 Pel seu paper de president de Mèxic a Viva María 1965, de Louis Malle, rebé un premi nacional d’interpretació El 1972 feu de coproductor associat de Había una vez un pillo / Once Upon a Scoundrel George Schaefer…

Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat dels millors…

A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ In Vitro Films Ricard Figueras, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ DPayàs FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gabriel Carrascal MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Javier Navarrete SO Dani Fontrodona INTERPRETACIÓ Elvira Mínguez Sara, Elena Castells Gina, François-Eric Gendron Adrià, Jeannine Mestre Júlia, Cheta Lera Simó, Eulàlia Ramon Susanna, Vicky Peña Elvira, Pepa López Teresa, Ángel de Andrés López Pancho, Gema Cuervo ESTRENA París , Barcelona en català i Madrid, 21051999 PREMIS Alexandria Egipte 1998 millor direcció, millor film,…

Vida A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach, Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies, preferentment a Madrid El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada teatre en català, És així, si us ho sembla…

Vida Germà de l’editor Jordi Herralde , deixà inacabada la carrera de medicina per estudiar teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual de Barcelona Després marxà a París per seguir un curs a l’Institut de Formació Cinematogràfica i el 1970, any en què dirigí el seu primer curt, Cartel , tornà a Barcelona, on cursà història de l’art a la Universitat de Barcelona El 1975 fundà Producciones Septiembre, per a la qual realitzà els seus primers llargs, el policíac La muerte del escorpión 1975 el documental Raza, el espíritu de Franco 1977 el llarg documental, El asesino de Pedralbes…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc Orella víctima, Sergi López…