Resultats de la cerca

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Des del començament muntà cursets d’iniciació, concursos de guions i activitats de caràcter expositiu, social, esportiu o lúdic El 1967 organitzà una sessió d’ amateurs catalans, després de la qual l’Ajuntament muntà amb l’entitat el Festival de Cinema Amateur, que es convocà anualment fins el 1975 Per la seva banda, l’entitat muntà el 1974 el I Certamen Internacional 9,5, després anomenat Certamen-Trobada internacional de cinema 9,5 el 2004 celebrà la seva trenta-unena edició que organitzà a partir del 1976 amb el Grup 9,5, creat dins l’entitat El mateix any 1974 s’edità la revista "Objetivo…

Vida Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director del setmanari infantil "Jordi" també collaborà a "Revista de Catalunya" del 1925 al 1928 p e Apologia i blasme del cinema , juliol del 1927, "La Publicitat" o "Imatges" Feu l’edició d’ El teatre català anterior a Pitarra 1928 Secretari de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat, s’exilià a París el 1939 Allí s’incorporà als ambients literaris i cinematogràfics, i sota el guiatge de Jean Renoir escriví guions, participà a El salari de la por Le salaire de la…

El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…

Es constituí el 9 de setembre de 1997, per integrar l’activitat desenvolupada per l’Arxiu d’Imatges de l’Ajuntament de Girona AIAG, creat el 1982 i que depengué de l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història de la Ciutat fins el 1995, any en què es desvincula del Museu El 1990 l’AIAG començà el catàleg informatitzat dels seus fons i convocà la primera edició de les Jornades Antoni Varés Imatge i Recerca El CRDI integra l’AIAG, custodia i tracta la documentació en imatges que genera el consistori, i també els fons i les colleccions privats que s’hi han dipositat El centre disposa d’unes 800 000…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…

Vida Després d’iniciar-se a sis anys en la ràdio, el 1944 entrà als Estudis Metro-Goldwyn-Mayer recomanada per la seva àvia, l’actriu de teatre, ràdio i doblatge Carmen Illescas Poc després de doblar curts de la sèrie La Colla Our Gang , 1929-44, s’especialitzà en films de l’actriu infantil Margaret O’Brien Amb José María Ovies com a mentor adquirí el costum de doblar nens o nenes –fins i tot quan la seva edat ja no era adequada– en treballs per als estudis Acústica, Fono Barcelona, Voz de España i Orphea Film El 1949 José Manuel Soriano la cridà per treballar a Radio Nacional Casada des del…

Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica…

La firma, que també disposava de laboratori, tingué com a objectiu principal l’edició, la compravenda i el lloguer de films, aparells, patents i tota classe d’operacions financeres i industrials relacionades amb el cinematògraf Confià la seva direcció artística a Josep de Togores i la direcció tècnica fou supervisada per Fructuós Gelabert i Giovanni Doria J Togores hi realitzà un total de vuit cintes, totes grans produccions La primera fou La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914, seguida d’ El cuervo del campamento 1914, amb F Gelabert, en què es demostrà la gran capacitat econòmica de…

Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada 1971 o la…