Resultats de la cerca

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny…

N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol

Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El castillo de Rochal…

Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho Sendra, Juan Diego Botto…

In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala…

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema…

Vida S’introduí en el món del cinema el 1925 a través de la Hispano Foxfilm, des d’on passà a la Paramount 1927, que el designà gerent del cine Coliseum 1929-35, que era gestionat per aquesta empresa Fou substituït per Gaspar Petit i Poll, tota una institució en l’àmbit barceloní de l’exhibició Després reingressà al Departament de Distribució de la companyia El 1942 deixà la Paramount i creà –amb dos empleats més de la casa, Salvador Vidal i Batet i Jaume Gallart i Català– la distribuïdora que portà, com a distintiu, les seves inicials CB Films Es constituí el 1943 i entre el…

Situada al barri de Poble Sec, funcionà entre el 1931 i el 1974 Tomàs era industrial, enginyer tèxtil i portava la direcció, els temes relacionats amb els projectors, els guions i les adaptacions per a les cintes Josep Maria –enginyer industrial– era el responsable de l’administració, i Ramon –arquitecte i dibuixant– fou l’autor de quasi tots els dibuixos fets entre el 1931 i mitjan dècada del 1940 La segona generació estigué formada pels dos fills de Tomàs Tomàs, encarregat de la direcció artística, i Albert Nicolau i Araque, responsable de l’administració NIC…