Resultats de la cerca

Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…

Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio, mitjà en el…

Vida A quinze anys inicià la seva tasca literària en diverses publicacions El 1935 participà en la fundació del Cineclub Avançada, que feu sessions en alguns locals de Terrassa A la dècada del 1940 liderà la creació del cineclub Cinema, i reprengué la tasca literària Collaborà en revistes especialitzades com ara "Otro Cine" 1952-75, "Arte Fotográfico", "Proyector" 1956-57 i "Imagen y Sonido" 1963-75, en butlletins d’entitats locals i al setmanari "Presència" de Girona Organitzà i participà en cicles de cinefòrum a les entitats Amics de les Arts, Centre Parroquial de Sant Pere i Escola Tècnica…

Vida El 1928 començà a collaborar com a crític cinematogràfic a "El Mundo Deportivo" També escriví al diari "La Humanitat" i en les especialitzades "Ràdio Barcelona" 1924-38, "Popular Film" 1926-37, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35 i "Actualidades Paramount" 1935-36, a més d’exercir com a cap de publicitat de la Gaumont, el cinema Fantasio i la Internacional Films de Lluís Cabezas El 1930 fundà la revista "El Clarín Cinematográfico", que no durà gaire també fou sotsdirector de "Cine Mundo" 1952-61 i enviat especial d’"El Noticiero Universal" i "Fotogramas" D’altra…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan…

S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio…

Creat com a associació el 1983, el mateix any fou admès com a membre de la International Association for Audio-Visual Media in Historical Research and Education Oxford Fou refundat el 2000 com a grup de recerca pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de Barcelona UB, en adscriure’s al Parc Científic de Barcelona Fundat i dirigit per Josep Maria Caparrós, ha emprat el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials en considerar-lo un testimoni de la societat, reflex de les mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, i ha aprofundit el…

Vida S’inicià en el cinema de manera autodidacta Realitzà, des del 1984, catorze curts en súper-8 mm El 1988 dirigí El darrer instant , el seu primer curt en 35 mm, i l’any següent aconseguí una beca de la Generalitat de Catalunya que li permeté continuar el seu aprenentatge a París amb el cineasta Marcel Hanoun, figura per excellència del cinema independent A vint-i-un anys realitzà el primer llargmetratge, El cielo sube 1991-92, basat en l’obra Oceanografia del tedi d’Eugeni d’Ors, que fou seleccionat a més de quaranta festivals d’àmbit espanyol i internacional com Locarno i Venècia i…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…

S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…