Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Dessy Films Barcelona ARGUMENT Ernest Vilches GUIÓ FDessy Martos, EVilches FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jde Togores INTERPRETACIÓ Ernest Vilches Ernesto Villar, Irene López Heredia Irene Heredia, Artemio Pérez Bueno Artemio Guzmán, Antoñito Suárez Ernesto nen, José Olózaga marquès d’Olaye, Ana Navacerrada Dolores, Mariano Ozores ESTRENA Barcelona, 27011919, Madrid, 25031919 Sinopsi Ernesto Villar, un nen pobre, és enviat als EUA gràcies a la generositat de Dolores La filla d’aquesta, Irene, està promesa amb Pepe Olaye, un…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y…

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…

Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…

Vida El 1913 arribà a Barcelona enviat per la productora romana Cines que volia rodar-hi una sèrie de films, i fundà una filial, la Film de Arte Español, amb Bernardo Munzi i Godofredo Mateldi El mateix any dirigí, entre d’altres, Carmen , amb Alberto Turchi Al final del 1913 la casa tancà per problemes interns Llavors Doria i Mateldi foren contractats per la Segre Films, on destacà com a fotògraf el 1914 formà un sòlid tàndem amb Josep de Togores, amb qui compartí tasques de rodatge en gairebé tots els films que feu per a diferents productores, com Un solo corazón 1914, El pollo Tejada 1915…

Vida Estudià batxillerat a Múrcia i començà la carrera de dret a Madrid, que deixà per dedicar-se al teatre Formà companyia pròpia, si bé poc després ingressà a la de Miguel Muñoz viatjant per l’Estat espanyol, a la de Balaguer actuant per l’Amèrica Llatina, a la de Roser Pi i a la de Guerrero - Díaz de Mendoza, i es consagrà finalment en els escenaris de Madrid al costat d’Irene López Heredia En el cinema debutà a Aventuras de Pepín 1909, Francisco Oliver, seguida per El golfo 1917, Josep de Togores, però descontent amb el cinema mut tornà als escenaris El 1929 anà a Hollywood per actuar en…

Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de familia 1942,…

Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de Fernando Trueba …