Resultats de la cerca

El 1998 es creà una nova empresa, Yelmo-Cineplex, participada a parts iguals per Yelmo i l’exhibidora nord-americana Loews Cineplex Entertaiment, companyia que el 2002 tenia 193 sales pròpies arreu de l’Estat, i en programava 117 d’altres exhibidores Pel que fa a Catalunya, obrí el primer local el 1992 al centre comercial Baricentro de Barberà del Vallès, el primer que s’inaugurà a l’Estat espanyol amb una dotació d’11 pantalles L’èxit de l’operació animà la companyia a obrir 15 sales més a Barcelona, batejades amb el nom de Yelmo Icària posteriorment Yelmo-Cineplex, cines Icària, molt ben…

Començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere , 1957,…

Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de Joaquim Coll i…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme

Vida Estudià a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i s’inicià com a cantautor a catorze anys, però abandonà aquesta faceta de la seva carrera a favor de la composició Els seus inicis professionals foren en el teatre musical el 1976 feu la música incidental de la versió òpera rock de l’obra de George Orwell, La granja animal Músic d’ofici, treballà en el doblatge dirigí el d’ Annie , 1982, John Huston, en el teatre feu la partitura de l’espectacle de Dagoll Dagom, Glups , televisió, dansa, etc , i feu de compositor, arranjador i director d’orquestra S’inicià en la composició per al cinema amb la…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…

Vida Fill petit d’Enric Gratacós i Massanella, s’inicià el 1917 en el negoci de l’exhibició amb la compra de les sales de la seva vila ell mateix acompanyava al piano les seves pròpies projeccions En esclatar la guerra, marxà a França, on fou detingut i retornat a l’Estat espanyol Acabat el conflicte, tornà a Banyoles i amb el seu germà Joan es dedicà a l’explotació de diversos locals de les comarques de Girona i de Barcelona Gestionà en solitari el Capitol i el Savoy de Santa Coloma de Gramenet, fins que els tancà el 1982 i el 1983, respectivament Amb el seu fill Francesc Gratacós i Matamala…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge documental…