Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Mariona Rebull
Cinematografia
Pel·lícula del 1946-1947; ficció de 110 min., dirigida per José Luis Sáenz de Heredia y Osio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa Desiderio, Manrique Gil…
Felip Peña i Sáenz
Teatre
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Casat amb l’actriu Montserrat Carulla , és el pare de la també actriu Vicky Peña Començà de ben jove a actuar al Centre Catòlic de Gràcia i aviat entrà a Ràdio Barcelona, experiència que li serví per a ingressar més endavant a Radio Nacional com a locutor Juan Manuel Soriano el reclamà per al quadre escènic de l’emissora, on a partir del 1948 participà en força programes de l’espai Teatro invisible Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer el contractaren com a actor de doblatge, feina que compaginà amb la ràdio Des de la dècada de 1950 també treballà a Voz de España gairebé en exclusiva, on, a més…
,
Pepe Rubianes

Pepe Rubianes
© R. Navarro/Ajuntament de Premià de Dalt
Teatre
Cinematografia
Actor.
Vida A cinc anys s’installà a Barcelona amb la seva família Inicià la seva formació al Teatre Espanyol Universitari TEU al mateix temps que es llicencià en dret i rebé el premi al millor actor universitari 1968 El 1977 entrà a formar part del grup Dagoll Dagom i debutà professionalment a No hablaré en clase 1977 i Antaviana 1978 Després actuà en Operació Ubú d’ Els Joglars El 1988 emprengué una gira per l’Amèrica Llatina entretenint el públic dels locals amb monòlegs escrits per ell mateix A partir d’aquesta experiència, creà espectacles com ara Pay-pay 1983 Ño 1984 Sin palabras 1987 En…
,
Vicenç Aranda i Ezquerra

Vicenç Aranda i Ezquerra
© Universitat de les Illes Balears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida i obra La Guerra Civil l’obligà a interrompre els estudis i es guanyà la vida amb ocupacions diverses Després d’una breu estada a Veneçuela 1952-56, en retornar a Espanya li fou rebutjat l’ingrés a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid per no disposar d’estudis superiors, si bé debutà com a realitzador amb Brillante porvenir 1963-64, codirigida amb Romà Gubern La intervenció de la Censura en l’escena final de la pellícula decantà el realitzador vers un cinema més críptic i esotèric, que el portà a la seva adscripció a l’Escola de Barcelona, i que donà peu a Fata Morgana 1965-66,…
,
Eduard Marquina i Angulo
Eduard Marquina i Angulo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cinematografia
Teatre
Escriptor i guionista cinematogràfic.
Vida i obra Fill d’un comediògraf aragonès i de mare lleonesa i germà del també escriptor Rafael Marquina i Angulo Format a Barcelona, es relacionà amb els ambients modernistes, cosa que el portà a collaborar a Pèl & Ploma i Joventut Es casà amb Mercè Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i de la contralt Maria Gay En la seva producció en català d’aquests anys destaca el llibret de l’òpera Empòrium 1906, amb música d’Enric Morera, on es defensa un concepte de classicisme que no s’adiu del tot amb el del noucentisme També collaborà en altres obres de teatre líric, amb llibrets o…
, , ,
Ricard Lamote de Grignon i Ribas

Ricard Lamote de Grignon (a la dreta), amb R. Gerhard, A. Grau, J. Gibert i Camins, E. Toldrà, M. Blancafort i B. Samper
© Fototeca.cat
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Vida Format musicalment amb el seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet , des de la infantesa continuà la seva formació al Conservatori del Liceu, on estudià violoncel amb J Raventós i B Gálvez, i piano amb JB Pellicer i Frank Marshall Des de molt jove exercí com a violoncellista a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i a l’Orquestra Simfònica de Barcelona A la Banda Municipal de Barcelona, reorganitzada pel seu pare des del 1914, hi obtingué una plaça de percussió i teclat el 1926, i el 1932 guanyà per oposició el càrrec de sotsdirector El 1931 es feu càrrec de l’Orquestra…
, ,