Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso  1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos  1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades  1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount  1935-36 i Proyector  1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes  1945-61, Fotogramas  1946, Otro Cine  1952-75 i…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari…

Fou una iniciativa dels germans Santiago i Segismundo de Anta, que la portaren endavant amb I Ruiz-Delgado En sortiren 278 números i hi collaboraren, entre altres, J Roca, A L Tello, A del Amo, V Aguado, A Losada, A Nadal, T G Larraya, J F de Lasa, G Lorente, E Xauradó, L Bau-Bonaplata i C A Màntua El 1951 absorbí el butlletí informatiu de l’editora musical Canciones del Mundo i inicià una segona etapa Inclou articles d’opinió o assaig i s’ocupa també de l’amateurisme

Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas S’inicià ajudant el pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , com a fotoperiodista i també treballà pel seu compte sobretot a La Vanguardia Española El 1941 ja fou primer operador de Sol de Valencia Josep Gaspar, d’ Eres un caso 1946, Ramon Quadreny i d’ El pasado amenaza 1950, A Román, al costat de Federico G Larraya Després de dirigir i retratar el documental Barcelona, templo de amor y de paz 1952, dirigí el llarg de ficció Cuando el valle se cubra de nieve 1956, rodat a la Cerdanya el migmetratge documental…

Vida Després de tres cursos d’enginyeria industrial a Barcelona, deixà els estudis 1955 per entrar de meritori a la productora IFISA, tot i que ja havia fet de segon operador d’un curt de Joaquim Coll i Espona Més tard treballà a TVE en programes com "Cuatro tiempos" 1959 o "Sobre el terreno" i com a operador en el curt Costa Brava 59 1959, Romà Gubern, film pioner a mostrar la degradació de l’entorn turístic costaner català A partir del 1961 es posà a les ordres d’Aurelio G Larraya com a segon operador a No dispares contra mí 1961, José María Nunes, director amb el qual…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…