Resultats de la cerca

És formada per un fons de films amateurs de cineastes de Terrassa transferits al suport de vídeo digital Primer es confeccionà un inventari per èpoques de films guardonats amb el primer o segon premi en concursos nacionals o internacionals, el qual sumava un total de 135 títols d’una trentena d’autors 37 en 8 i súper-8 mm 5 en 9,5 mm 85 en 16 mm i 8 en vídeo analògic Aquest material, llevat d’un nombre escàs de títols desapareguts, es transferí a vídeo digital, cosa que se seguirà fent amb els que es vagin incorporant Els màsters en DV es conserven al Museu d’Història de la Ciutat i una còpia…

Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’…

Vida De ben petit s’afeccionà al món del cinema amb un aparell de Cine NIC Estudià dret per imposició paterna, però ho abandonà per entrar a treballar en empreses constructores de reflectors i llums per als estudis de cinema Adquirí un projector de 16 mm amb el qual feu sessions i programes per a escoles Obrí un taller de construcció d’aparells complementaris per a sales de cinema i el primer local a la platja de Castelldefels 1958 El 1961 arribà a Sabadell i arrendà el nou cinema Montecarlo inaugurat al juny del 1961, que després comprà El 1964 constituí una societat amb un…

Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida infrahumanes de part de la immigració…

Vida S’introduí en el camp de l’exhibició de la mà del seu futur sogre José María Martínez Escolar, i arribà a gestionar més de vint locals a Barcelona, com el Capitol, el Maryland, l’Spring, el Galvany o l’Iberia Després d’una estada a París durant la guerra civil, on el 1938 fou empresari del cinema Avron, tornà a Barcelona amb la seva família per reprendre l’activitat interrompuda durant la contesa Amb el nom de la seva dona, Herminia Martínez Manchón, de l’empresa Maryland, SL o amb el seu propi, dirigí l’Excelsior, del qual acabà essent propietari, i els Condal, Roxy, Iris, Rondas, Mahón…

Vida S’inicià en el camp de l’exhibició el 1976, amb Drac Màgic, i projectà cinema a les escoles i sessions a l’aire lliure Però fou el 1983, quan començà la seva veritable tasca d’empresari com a programador del cine Verdi de Barcelona propietat de Josep Riba i Martorell, associat en un principi amb Joan Pol i Tobella El primer "remodelatge" seriós del local es produí el 1986, circumstància que se celebrà amb la projecció de Dr Strangelove, o com vaig aprendre a no preocupar-me i estimar les bombes Dr Strangelove, or I Learned to Stop Worryng and Love the Bombs , 1963, Stanley…

Vida El 1919 començà la seva carrera com a empresari a Sabadell arrendant el cine Cervantes i el 1922 arrendà l’Euterpe, i així s’inicià a la ciutat el sistema de projecció d’uns mateixos títols en més d’un local El 1929 consolidà la seva xarxa amb el teatre Campos, que augmentà el 1933 amb el Saló Imperial, de tal manera que passà a dominar el panorama cinematogràfic de la ciutat i en quedà només exclòs el Principal El seu fill Joan Parcerisa i Juvé 1915 – 1976, dotat d’una forta vocació envers el tecnicisme i l’instrumental de l’exhibició, convertí l’Euterpe en un dels millors…

Fou propiciat per la delegació local d’Òmnium Cultural, presidida per Joaquim Badia Molt aviat s’hi incorporà un destacat grup de joves, com ara Cesc Serrat, Joan Lluch, Pepa Font, Elisa Bassiner, Conxita Vidal, Mercè Artigues, Pep Borràs, Jaume Girona i Dolors Badia, que tingué cura de les tasques d’animació per tal d’aconseguir la participació dels menors La primera temporada 1972-73 organitzà 29 espectacles, 14 dels quals foren de caràcter cinematogràfic i s’aconseguí la xifra aproximada d’11 000 assistents A partir del 1977 i després de consolidar-se en l’àmbit local…

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o…