Resultats de la cerca

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cóndor Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1896 d’Àngel Guimerà GUIÓ Jde Togores FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mercedes Ramos, Lola Arquimbau, Emili Armengol i la intervenció d’una comparseria de dues mil persones ESTRENA Barcelona, 02071914 Sinopsi Jaume, un jove operari, fuig a la muntanya per no ésser detingut El dia de la celebració de la Festa del Blat, els promesos Oriola, una rica hereva, i Vicentó recullen Jaume extenuat al mig del camí Aquest entra a treballar a la masia de l’oncle de la noia Vicentó,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…

Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan el director…

Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández compartiren la…

Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a…

Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A…