Resultats de la cerca
Es mostren 461 resultats
Joan Martí i Valls
Cinematografia
Realitzador i director de producció.
Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat…
Carlos Boué Pedregal
Cinematografia
Cap de producció.
Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on…
Emilio Martos
Cinematografia
Realitzador i tècnic de producció.
Vida Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista "Gaceta del Cine" 1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de reputats…
Llorenç Miquel i Carpi
Cinematografia
Director artístic i dissenyador de producció.
Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un…
Joan Estelrich i March
Cinematografia
Director, ajudant de direcció i cap de producció.
Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director de …
Estudis Balcázar
Cinematografia
Estudis de producció i doblatge creats el 1964 per la família Balcázar a Esplugues de Llobregat.
El 1951 els germans Balcázar fundaren Producciones Cinematográficas Balcázar enregistrades el 1957, i el 1955 la distribuïdora Filmax L’incendi dels estudis cinematogràfics Orphea Film a Montjuïc el 1962 cop irreparable per a la indústria del cinema a Catalunya i de reconstrucció inviable i la bona època de què gaudia la producció de films a Catalunya propiciaren que els germans Balcázar fundessin els seus estudis Situats al carrer de Sant Antoni Maria Claret, prestaren tota mena de serveis per a produccions espanyoles o estrangeres Constaven de cinc platós n’hi havia un d’…
Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
Cinematografia
Escola d’ensenyament de Barcelona que, juntament amb el Grup Cinema-Art, constitueix un centre unificat de producció, investigació i promoció de nous realitzadors, guionistes, tècnics i actors.
Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han…
Servei de Mitjans Audiovisuals
Cinematografia
Ens que forma part de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, que té com a finalitats la informació, l’assessorament, la difusió, la recerca i la formació del professorat, així com la producció de material audiovisual educatiu, la dotació a centres i la coordinació d’experiències.
El servei ha donat suport a la introducció de l’audiovisual com a recurs didàctic i com a llenguatge en el món educatiu Nasqué el 1986 amb el nom de Programa de Mitjans Audiovisuals PMAV, després d’una fase prèvia 1982-85 marcada pel Pla d’Incorporació del Vídeo a l’Ensenyament gestionat per una Comissió de Mitjans Audiovisuals El 1990, Jordi Moral assumí la direcció en funcions del PMAV, que el 2000 passà a ser SMAV A més de continuar i ampliar la seva tasca audiovisual, té una videoteca de temàtica educativa i cultural que es pot copiar o consultar via internet www xtec es/…
Agrupació de Cinema Amateur de Lleida
Cinematografia
Entitat fundada el 1955 a Lleida per promoure la producció i difusió del cinema no professional. Nascuda en el si de l’associació Amics del Museu i amb seu social al Casino Principal, desenvolupà la seva activitat durant la segona meitat de la dècada del 1950.
Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…
Estudis Lepanto
Cinematografia
Estudis de rodatge oberts a Barcelona entre el 1935 i el 1943 i propietat d’Henri Huet, empresari francès que també era director de la Gaumont, codirector de la Pathé, representant dels Lumière a Barcelona i director de la casa de distribució, exhibició i producció Exclusivas Huet.
Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina