Resultats de la cerca

Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Virgínia Films Paco Poch, Barcelona GUIÓ Dolors Payàs, MHuerga FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Jorge Déniz, Ramon Olives MUNTATGE Josep Miquel Aixalà, Toti Rovira, Marcel Abril MÚSICA Carlos Miranda SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Sabater Gaudí, Elisabet Escayola Pepeta Moreu, Jesús Orús Gaudí nen, Santiago Claramunt Gaudí jove, Lluís Padrós Gaudí vell, Josep Boixaderes narrador ESTRENA 10091989 en català, per a tv PREMIS Barcelona 1988 de la crítica Sinopsi Documental fictici que exposa i recrea la biografia…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ R de Baños, A Marro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen…

Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…

Vida Compaginà l’activitat professional com a industrial tèxtil amb una intensa dedicació al cinema amateur És considerat com el cineasta amateur més important de la generació de realitzadors terrassencs que sorgí després de la guerra civil Font Films Debutà el 1944 amb la realització de nou films i al final de la seva carrera totalitzà més de quaranta títols, molts guardonats tant a Catalunya com a l’estranger També representà a Espanya en nou ocasions en el Concurs Internacional de la UNICA, en què aconseguí premis vuit vegades Cultivà sobretot l’argumental i en la seva obra es troben…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau Prou de…

Vida Fill de l’actriu catalana Nieves Lasa, de petit s’installà a Barcelona, on es formà professionalment S’inicià interpretant papers en el teatre i el cinema, i fent doblatge de personatges infantils Més endavant feu de meritori de muntatge amb Ramon Biadiu i d’ajudant de muntatge de Joan Serra A vint anys entrà a treballar a Emisora Films com a muntador en cap i hi romangué fins el 1953, a més de fer de guionista d’ Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador i de realitzar documentals Amb els seus primers estalvis adquirí una càmera i rodà documentals com ara Barcelona és bona 1950,…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…