Resultats de la cerca

Vida L’any 1950 muntà un laboratori de fotografia d’afeccionat que abandonà al cap de tres anys per dedicar-se a la foto fixa de cinema Entrà a treballar com a operador a l’Emisora Films, on aprengué l’ofici al costat d’Ignasi F Iquino i del seu cunyat Antonio Isasi-Isasmendi, per a qui feu de segon operador en La mentira tiene cabellos rojos 1960 Després de participar en més d’una trentena de films, com A tiro limpio 1963, Francesc Pérez-Dolz, arribà a director de fotografia amb el llarg Los felices 60 1963, Jaime Camino, premi a la millor fotografia del Círculo de Escritores…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo Bridge , 1940…

Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film  i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico  1927 i Mirador  1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Vida Fill d’una família benestant, encetà estudis de filosofia i lletres a Barcelona 1953-54 i de belles arts a Roma 1955 després s’inclinà per l’arquitectura i l’urbanisme i prosseguí la seva formació a Ginebra 1958-60 i a París 1961 Durant l’estada a Ginebra s’estrenà com a cineasta amb el curt documental Notes sur l’émigration 1960, cosignat amb Paolo Brunatto, i que tracta dels problemes comuns que trobaven els obrers espanyols i italians emigrats a Suïssa El film fou guardonat amb el premi de la crítica internacional al Festival de Moscou del 1961 De retorn a Barcelona, Pere Portabella…