Resultats de la cerca

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…

Vida Visqué la seva plenitud professional entre el 1914 i el 1923 i encarnà tota mena de registres, però la seva característica principal fou la de saber donar una imatge de dona dinàmica, aventurera, esportiva i al mateix temps femenina Treballà sota la direcció de Josep de Togores quan aquest fou contractat per la Segre Films, i va excellir en La pescadora de Tossa o Amor de pescadora 1914 El sello de oro o Fanatismo de una secta 1915, al costat de la ballarina Stasia Napierkowska i Los muertos viven o Un solo corazón 1915, amb la parella d’actors María de Guerrero i Fernando Díaz de…

Vida Filla del director i teòric cinematogràfic Aldo Vergano, estudià art dramàtic al Centre Experimental de Cinematografia de Roma amb Alessandro Fersen, quan el productor Franco Cristaldi la descobrí i la feu debutar a I dolce enganni 1960, Alberto Lattuada També interpretà, entre d’altres, Crònica familiar Cronaca familiare , 1962, Valerio Zurlini al costat de Marcello Mastroianni, fins que el 1963, amb motiu del rodatge a Espanya de Mathias Sandorf Georges Lampin, conegué l’arquitecte i cineasta Ricard Bofill i s’hi casà Participà en pràcticament tots els films de l’Escola de Barcelona i…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 i després amb Fabià Puigserver Titus Andronicus 1979-80, Núria Espert La tempestat , 1985 i Pilar Miró Las amistades peligrosas , 1993, a més de produir Vador-Dalí 1989 També ha dirigit òperes i ha fet doblatge En el cinema fundà Producciones Zeta amb Francesc Bellmunt…

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció…

Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…