Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer…
Joan M. Minguet
Cinematografia
Historiador.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin…
Roser Pi i Brujas
Cinematografia
Directora.
Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El…
Homero Alsina Thevenet
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…
Jordi Dauder i Guardiola
Cinematografia
Actor i doblador.
Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma ,…
Antoni Padrós i Solanas
Cinematografia
Director, guionista i pintor.
Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…
,
Ricardo Muñoz Suay
Cinematografia
Productor i crític.
Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…