Resultats de la cerca

Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes comercials en…

Vida Fill del publicista, escriptor i periodista carlí Domènec Cirici i Ventalló Terrassa 1878 - Madrid 1918, treballà en el diari "El Debate" de Madrid fins el 1924 Viatjà per Amèrica i s’installà a Guatemala 1928, on feu de periodista i a Mèxic, on collaborà en "Excelsior" i "Revista de Revistes" També treballà a la televisió, i el 1954, amb els periodistes Joan Manuel Tort i Enrique Candiani, muntà el primer noticiari cinematogràfic televisiu de Mèxic Fou contractat per Hollywood com a dialoguista en castellà de produccions per al mercat hispà com El código penal 1931, Phil Rose de la…

Vida Es formà com a escultor al taller d’Enric Clarasó, estudià a Llotja i aprengué d’Àngel Ferrant, el seu mestre i guia artístic Començà a exposar a la dècada del 1930 Interessat per les cultures i les ètnies primitives i exòtiques, ho reflectí en la seva vasta obra materialitzada en varietat de suports i formats Responsable de les colleccions i collaborador del Museu Etnològic de Barcelona, dirigit per August Panyella, hi aportà una munió de peces de gran valor, amb l’ajuda del matrimoni Albert Folch i Margarida Corachán, que conegué el 1950 Amb ells viatjà també en les moltes…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler…

Format sota el mestratge d’Antonio Vico, el 1902 viatjà a Mèxic i treballà al costat de Virginia Fábregas i Esperanza Iris Després s’establí pel seu compte mentre dirigia companyies alienes El 1917 debutà com a realitzador en els melodrames intimistes d’estil italianitzant En defensa propia Alma de sacrificio La Tigresa i En la sombra , protagonitzats per Mimí Derba, una de les grans estrelles mexicanes del moment El 1919 feu d’ajudant de direcció i fou un dels protagonistes del fulletó d’aventures El automóvil Enrique Rosas, tres ep, un dels films més emblemàtics del cinema…

Començà a actuar a dotze anys al Teatre Íntim d’Adrià Gual a Barcelona El 1900 formà part del repartiment que estrenà  La filla del mar d’Àngel Guimerà, amb Enric Borràs i Iscle Soler, que programà el teatre Romea El 1904 feu La morta de Pompeu Crehuet i també viatjà a Madrid amb la companyia de Borràs El seu inici fílmic data del 1904, quan, com a actriu de la companyia d’A Gual, participà en els Espectacles de Lluís Graner a la sala Mercè, en una sèrie de còmiques 1904-05 També fou una de les actrius de Films Barcelona, però sobretot treballà a les ordres de Gual durant la seva…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona, ICAIC Instituto Cubano de Arte e Industria Cinematográficos, Cuba ARGUMENT I GUIÓ Jaume Cabré, Jaume Fuster, A Verdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari de Golferichs Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Carles Cases  SO Daniel Javal INTERPRETACIÓ Aitana Sánchez-Gijón Amèlia Roig, Ikay Romay Consuelo, Abel Folk Ton Massana, Fernando Guillén Cuervo Alfons Rovira, Jordi Dauder Francesc Valeri, Fernando Guillén Joan Rovira, Assumpta Serna Yvonne Duchamp, Patrick Bauchau…

Vida El 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas convocat per la Fox Film Corporation, El Día Gráfico  i Arte y Cinematografía , gràcies al qual viatjà a Hollywood, on debutà el 1927 com a secundària als estudis Fox en els films Pel seus ulls negres Eugene Forde Una núvia a cada port A Girl in Every Port , 1928, Howard Hawks o Herois de l’infern Hell’s Heroes , 1929, William Wyler Adoptà el nom artístic de María Alba i protagonitzà les versions espanyoles corresponents de films nord-americans Intervingué en Charros, gauchos y manolas 1930, revista musical…