Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Comença l’Eurobasket femení
Entre els dies 16 i 25 de juny té lloc, a les ciutats txeques de Hradec Králové i Praga, la capital, la 36a edició del Campionat d’Europa de bàsquet femení, també conegut com Eurobasket femení La selecció espanyola s’enfronta a la francesa en la final i es proclama campiona per tercera vegada les anteriors van ser el 1993 i el 2013 La jugadora més valorada és la mallorquina Alba Torrens
Sufragi femení als Estats Units
Es concedeix el vot a les dones als Estats Units
I Festival Femení d’Atletisme, a Barcelona
Se celebra a Barcelona el I Festival Femení d’Atletisme
Primera vaga del futbol femení a l’Estat espanyol
El cap de setmana del 16 i el 17 de novembre, les jugadores de futbol de la Lliga espanyola duen a terme la seva primera vaga en protesta pel bloqueig de les negociacions del primer conveni collectiu del futbol femení L’endemà sindicats i clubs arriben a un acord i es desconvoca la vaga
Establiment a Andorra del sufragi universal femení i la majoria d’edat
S’estableix a Andorra el sufragi universal femení i la majoria d’edat als 21 anys
Fundació del monestir de Vallbona de les Monges
Fundació del monestir femení de Vallbona de les Monges
La tennista nord-americana Lindsay Davenport guanya la final del Masters
La tennista nord-americana Lindsay Davenport guanya la suïssa Martina Hingis en la final del torneig Masters femení, disputada al Madison Square Garden de Nova York Davenport supera Hingis per 6-4 i 6-2 i d’aquesta manera aconsegueix el seu primer títol del Masters, després d’haver perdut en dues ocasions la final, el 1994 davant Gabriela Sabatini i l’any passat contra Hingis
Partit Republicà Radical Socialista Català
Partit polític
Partit constituït al maig de 1933 sota l’impuls de Marcel·lí Domingo. Sorgí de la fusió de diversos nuclis radicalsocialistes ja existents, sobretot a les comarques tarragonines (com la Unió Republicana de Tortosa, el Partit Democràtic Federal de Tarragona o el Centre Republicà Autonomista de Reus).
Aquestes entitats no constituïdes oficialment en partits havien presentat candidats a eleccions, com fou el cas de les del Parlament de Catalunya de 1932, en les quals concorregué la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana ACR i el Partit Català d’Acció Republicana Inicialment fou la secció catalana del Partido Republicano Radical Socialista Español, però al gener de 1934 es federà amb el Partido Republicano Radical Socialista Independiente creat per Domingo a nivell estatal quan es dividiren els radicalsocialistes La secció femenina Agrupació Femenina…
CC
Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Partit polític
Partit comunista de caràcter heterodox, constituït a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol [BOC], que dirigia Joaquim Maurín, i la Izquierda Comunista de España, dirigida per Andreu Nin.
Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…