Resultats de la cerca

Queda clausurada la línia ferroviària Girona-Palamós-Banyoles

Dmitry Piterman, un nord-americà d’origen ucraïnès que viu a Tossa de Mar, on és mecenes de l’equip local, arriba a un acord amb la directiva del Palamós CF per a convertir-se en el president de l’entitat, la degana dels equips catalans de futbol Piterman es compromet a eixugar el deute de 6,4 milions de pessetes que arrossega el Palamós des que es va convertir en Societat Anònima Esportiva L’actual vicepresident del club, Josep Miquel Martí, assumirà la vicepresidència de la junta de Piterman

Els corsaris algerians fan incursions a Eivissa, Guardamar, Cotlliure, Roses, Palamòs, Alacant, Vilajoiosa i Cadaqués

Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí “Marinada” Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el projecte noucentista defensant la Mancomunitat, la tasca de Prat de la Riba, les normes ortogràfiques de l’IEC i les biblioteques populars És autor de diverses obres de narrativa, com ara La pera de plata 1905, Vida triomfant 1911, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925 i El martiri d’un apotecari 1926 de la comèdia…

Vida i obra Publicà contes i articles, entre d’altres a “La Senyera” de Palamós, “El Federalista”, i, sobretot, a “Joventut” S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte amb l’esperanto, llengua de la qual…

Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

Exercí de mestre Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic, 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Seguí estudis de dret, inacabats, i fou secretari d’una empresa industrial Diputat a corts pels nacionalistes republicans, fou ambaixador de la República a Brusselles 1931-34 És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana Florida de tardor 1918, Confins 1921, Òpals 1924, entre d’altres de la novella Ideal 1898 d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor 1896, i, sobretot, dels estudis Amiel 1919 i El tesoro dramático de Henrik Ibsen 1920, aquest darrer d’un gran interès, especialment en el moment de la seva publicació

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats universitàries i…