Resultats de la cerca

Apogeu del sistema de rompudes, moment àlgid del primer creixement medieval a la Catalunya Vella 875-925

Entre aproximadament les 2130 i les 2313 hora catalana té lloc l’ eclipsi de lluna més llarg del segle XXI 103 minuts En el seu moment àlgid cap a les 2213 l’eclipsi és total i el satèllit adquireix una tonalitat rogenca coneguda com a “lluna de sang”, causada per la desviació de la llum solar en interposar-se la Terra entre el Sol i la Lluna Les zones on més visible és l’eclipsi són l’est d’Europa oriental, el centre i l’est d’Àsia, i la pràctica totalitat d’Àfrica És invisible en gairebé tot el continent americà

L’Autoritat d’Antiguitats d’Israel presenta en un acte públic el descobriment de les restes de la ciutat de l’edat del bronze més gran del Pròxim Orient coneguda fins ara El jaciment d’En Assur, situat prop de Hadera, a Israel, abasta unes 65 hectàrees i en el seu moment àlgid hi vivien unes 6000 persones A més d’un pla urbanístic força desenvolupat envoltat de muralles, s’hi identifica també un temple ritual de grans dimensions, i restes que testimonien que es tractava d’un centre comercial important Sota les restes d’aquesta ciutat se’n troben d’una altra anterior del període…

Fou director de la “Biblioteca a tot vent” d’Edicions Proa, i collaborà en La Publicitat , L’Horitzó , El Diluvio i La Campana de Gràcia , que dirigí des del 1932 L’aspecte biogràfic i memorialístic destaca en la seva obra narrativa, especialment a Servitud Memòries d’un periodista 1926, Vida interior d’un escriptor 1928, Camins de França 1934 i Ressonàncies 1942-52 però arriba al seu punt àlgid en la monumental novella El pelegrí apassionat , de 12 volums que apleguen més de 6 000 pàgines, on l’autor feu un immens retaule de la seva pròpia vida al llarg de quaranta anys d’…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb un estudi sobre poesia popular hispanomusulmana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid de fet, havia guanyat abans la càtedra a Barcelona, però el govern anullà l’…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…