Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La…

A l’Havana té lloc el funeral d’estat dedicat a Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana, el règim comunista instaurat per ell el 1959 i al capdavant del qual va estar fins el 2006, quan va delegar els poders al seu germà Raúl En la cerimònia multitudinària que se celebra a l’Havana, hi assisteixen sobretot líders de l’esquerra llatinoamericana com Evo Morales Bolívia, Rafael Correa Equador o Nicolás Maduro Veneçuela i els presidents de Sud-àfrica i Mèxic, entre d’altres L’únic president o cap de govern europeu que hi és present és Alexis Tsipras Grècia, i Espanya és…

Començà els seus estudis a l’Escuela Nacional de Música amb M Leoncio Rodríguez, J Lorenzo Llamozas violí i Vicente Emilio Sojo composició musical El 1930 participà com a violinista en la fundació de l’Orquesta Simfónica de Veneçuela, que dirigí del 1947 al 1959 El 1944 fou becat per a realitzar estudis de composició i direcció a la Universitat de Columbia El 1961 fundà i dirigí el Conservatorio Nacional de Música Juan José Landeta, on exercí de professor de composició, tot promovent la càtedra d’electroacústica Fundà i dirigí l’Orfeón Obrero JM Olivares, dirigí la Banda Obrera de Caracas i…

Estudià piano amb Julio Ituarte al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic, i composició amb Melesio Morales L’any 1883, quan encara estava estudiant, el govern li encarregà que representés el seu país com a pianista i director als concerts celebrats a Veneçuela amb motiu del centenari de Bolívar, on interpretà els Aires nacionales mexicanos El 1885 començà una gira pels EUA Compongué les òperes Atzimba i La lègende de Rudel , oferí diversos concerts al seu país i organitzà conjunts de cambra Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb E d’Albert, i oferí concerts amb…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat…

Inicià els estudis musicals amb el prevere F de P Rivera, capellà de Bochalema, quan formava part del cor de la parròquia A només disset anys dirigí la primera banda de música, a Córdoba El 1913 marxà a la ciutat colombiana de Pamplona a realitzar el servei militar i esdevingué músic de la Banda del Regiment, on tocava el flautí, el clarinet i el saxòfon, formació que dirigí a partir del 1920 Gràcies a una beca, el 1924 viatjà a Roma per estudiar amb Oscar Zuccarinni, composició amb C Dobici i orquestració de banda amb Vassella, director de la Banda Municipal de la capital Del 1929 al 1931…

Vida Inicià els estudis musicals a Cumaná Veneçuela, i posteriorment estudià als conservatoris de Madrid i València Gràcies a una beca de la Fundación Santiago Lope, amplià els seus coneixements amb Monique Deschaussées a l’École Normale de Musique de París El 1974 inicià la seva carrera com a solista de piano, que aviat assolí caràcter internacional Del 1980 al 1986 fou director de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de València, des d’on impulsà l’aparició de la collecció "Compositors del País Valencià" La seva recerca com a musicòleg ha estat dirigida…

Fill de Joan Gols i Soler Després de la Guerra Civil, se n’anà, el 1940, amb els seus pares a Veneçuela i visqué a Caracas fins el 1959 Musicalment, es formà dins de l’ambient familiar i al Conservatori Juan Manuel Olivares, amb Primo Casale, on més tard exercí de professor Després de la mort del seu pare, el fundador de la Coral Joan Gols, fou el director i continuador d’aquesta coral al Centre Català de Caracas, on també s’encarregà de l’esbart dansaire i de l’Institut Montessori de Sant Jordi Al seu retorn a Catalunya, el 1959, estudià composició amb Cristòfor Taltavull i…

Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…