Resultats de la cerca

Marta Balletbò-Coll presenta la comèdia rodada en anglès Costa Brava/Family Album i Ventura Pons, l’adaptació cinematogràfica del text de Quim Monzó El perquè de tot plegat

Els Segadors, adaptació de Francesc Alió i Brea d’una cançó popular publicada el 1882 per Manuel Milà i Fontanals, base de l’himne nacional de Catalunya

Comença les seves emissions Catalunya Cultura, un nou canal radiofònic de les emissores de Catalunya Ràdio El nou canal vol ser un aparador de l’activitat cultural catalana, i la seva programació tindrà com a centre d’interès els llibres, la música i els espectacles També oferirà radionovelles la primera de les quals és una adaptació de La teranyina , de Jaume Cabré, tertúlies, contes infantils i programes de gastronomia i de viatges

Telefónica modifica el sistema de numeració dels telèfons, segons el qual a partir d’avui cal marcar sempre el prefix provincial, fins i tot en les trucades locals, abans del número habitual Com a fase d’adaptació, es manté vigent el sistema de numeració anterior fins el mes de juny El Ministeri de Foment justifica la mesura en la creixent demanda de telèfons, i preveu que el nou sistema cobrirà el creixement de nous serveis i operadors per als propers vint anys

El Govern de la Generalitat aprova el decret que regula l’aplicació de la Llei del català a les emissores de ràdio El decret estableix que les noves emissores hauran d’oferir almenys el 50% de la seva programació en català, amb excepció de les emissores d’abast estatal, que tindran un període d’adaptació a la llei El decret també fixa que el 25% de la música ha de ser en català o aranès a la Vall d’Aran

Entra en vigor la nova Llei de política lingüística elaborada pel conseller Joan Maria Pujals que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 30 de desembre Ahir, el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Lluís Jou, va assegurar que l’aplicació de la llei es farà de manera coordinada amb els sectors afectats, per facilitar l’adaptació a la llei sense urgències, i que els àmbits prioritaris seran els sectors on existeix un dèficit clar, com ara el món del dret, l’etiquetatge o el cinema

Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també…

La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…

Context històric Des de la seva creació, la ciutat de Tàrraco va experimentar una contínua transformació i evolució urbanística L’antic campament militar creat durant la segona guerra Púnica es va convertir, en un primer moment, en una gran ciutat portuària que acollia els exèrcits romans que es dirigien a l’interior de la Península Després de la conquesta, Tàrraco va evolucionar fins esdevenir una gran capital provincial dissenyada i construïda a imitació de Roma Entre el segle I i el segle II, Tàrraco assolí el màxim desenvolupament urbanístic i ciutadà la ciutat disposava de grans espais…

Plànol de la ciutat i dels seus suburbis a l’antiguitat tardana i en època altmedieval JM Nolla i J Sagrera Els primers anys del darrer terç del segle III, entre el govern de Claudi II el Gòtic 268-270 i d’Aurelià 270-275, es va cloure un llarg i espectacular procés d’adaptació de la ciutat d’Empòrion a unes noves circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de gran abast, que la van dur, per tal de sobreviure, a la necessitat de deixar anar el llast, que, com plom a les ales, amenaçava de collapsar la supervivència mateixa de la ciutat Primerament s’abandonà el barri més pròxim al mar —…