Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Michel Camdessus dimiteix el càrrec de director de l’FMI
El francès Michel Camdessus anuncia que abandonarà la direcció del Fons Monetari Internacional FMI al febrer del 2000, 11 mesos abans d’acabar el seu mandat Exgovernador del Banc de França, i director de l’FMI des del 1987, Camdessus justifica la seva dimissió per raons personals, tot i que els darrers tres anys la seva tasca ha rebut nombroses crítiques, especialment per les decisions adoptades sobre la crisi econòmica del sud-est asiàtic i la gestió dels ajuts internacionals a Rússia
Trobada virtual internacional sobre el canvi climàtic
70 caps d’estat i de govern assisteixen a la conferència virtual de les Nacions Unides en substitució de la COP26 que havia de celebrar-se a Glasgow i que a l’abril es va ajornar al 2021 a causa de la COVID-19, i del qual aquest acte, que també commemora els 5 anys dels acords de París, s’anuncia com una preparació El secretari general de l’ONU António Guterres remarca que les mesures adoptades fins ara contra el canvi climàtic són insuficients
Les Corts Valencianes declaren el 2000 l’Any dels Borja
El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna
La Unió Europea amplia les sancions econòmiques contra Iugoslàvia
Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anullació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia
Jamil Mahuad desactiva la protesta social de l’Equador
El president equatorià, Jamil Mahuad, pacta una forta rebaixa del preu de la gasolina amb el Parlament com a primera mesura per a desactivar la protesta social que viu el país des de fa dues setmanes deguda a les mesures adoptades per a combatre la crisi econòmica, entre les quals destaquen el tancament de les oficines bancàries durant una setmana, la congelació dels dipòsits bancaris i un increment del preu de la gasolina del 132% La protesta ha collapsat l’activitat de productors, comerciants i distribuïdors i Mahuad va arribar a decretar l’estat d’emergència
La moneda antiga
Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…
L’escultura del Modernisme
Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
Del Noucentisme a la Guerra: tradició, avantguarda i modernitat de les arts decoratives
El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…
La indumentària al Renaixement i Barroc
Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…