Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Lluís Nicolau i d’Olwer llegeix el seu discurs Mitologia barcelonina
El polític i escriptor Lluís Nicolau i d’Olwer llegeix l’obra Mitologia barcelonina a la sessió inaugural del curs acadèmic 1933-1934
Autoritzats cursos sobre llengua i cultura del país a la facultat de Filosofia i Lletres de València
Són autoritzats uns cursos sobre llengua i cultura del país a la facultat de Filosofia i Lletres de València per a l’any acadèmic 1954-55
El Tribunal Suprem descarta investigar el líder del PP per un màster fraudulent
El Tribunal Suprem espanyol decideix no investigar el president del PP, Pablo Casado, acusat per una jutge de prevaricació i suborn impropi en l’obtenció d’un títol acàdemic El curs 2008-09 Casado va obtenir un màster presencial sense anar a classe a la universitat Rey Juan Carlos I de Madrid, entre altres irregularitats A conseqüència del cas, el director de l’Institut de Dret Públic de la universitat va ser dissolt després de ser-ne destituït el director Segons el TS, que corrobora la posició de la fiscalia expressada una setmana abans, no hi ha indicis de suborn ni de prevaricació
Nova edició de la Nit de la Cultura
L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol,…
Literatura barroca
El manierisme italià L’època de gran creativitat que havia caracteritzat la primera part del segle XVI a Itàlia pren una altra orientació menys optimista i brillant a partir d’aleshores Pertorbada pel conflicte de consciències que deriva de la ruptura religiosa de la Reforma i del consegüent autoritarisme de la Contrareforma catòlica, la segona part del segle XVI és l’època de crisi del Renaixement En el terreny artístic i literari, l’adhesió cada vegada més rigorosa al classicisme deixa entreveure el neguit, la malenconia, la sensualitat reprimida, trets que marquen l’abandó de les…
L'art de les avantguardes
Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…
Les formes de l'art
De la tècnica a la comunicació Quin significat té per a nosaltres, avui dia, la paraula art En què pensem quan la sentim pronunciar És probable que pensem immediatament en un quadre, una escultura, un monument arquitectònic, o potser en una gran obra literària, una peça musical, una pellícula, una obra de teatre o un ballet Si ens aturem a reflexionar-hi, recordarem que aquest terme també s’associa a manifestacions molt diverses que, aparentment, no sembla que tinguin res d’artístic l’art culinari, l’art de la caça, l’art militar, l’art eqüestre però també l’art del metge, del ferrer, del…
L'art al segle de la burgesia
La reacció al neoclassicisme i el romanticisme Pot semblar difícil arribar a una definició unitària del terme romanticisme observant les manifestacions artístiques que s’esdevingueren a Europa entre la segona meitat del segle XVIII i la primera meitat del segle següent, perquè aparentment els diversos resultats van en direccions diferents En realitat, el fil conductor comú es pot trobar si es parteix dels orígens del fenomen i se’n descobreix la llavor en el pensament illustrat Aquest era amarat de sensibilitat envers la història, i inclinat a reconèixer els vincles que menen a una visió…
Breu història de l'educació
L’educació a l’antiguitat Fa uns 35 000 anys, l’ Homo sapiens sapiens va adquirir una capacitat cranial igual que la nostra, i va millorar de manera decisiva la seva habilitat per a fabricar eines És així com es van establir les premisses biològiques per al naixement de l’educació, considerada com el conjunt estructurat de sistemes, teories i institucions adreçat a orientar i transmetre comportaments, coneixements i mètodes El desenvolupament de les tècniques de producció de les eines marca el començament de la cultura, entesa com la capacitat de reflexionar sobre les operacions teòriques i…
Literatura dels orígens
La fi de la unitat lingüística romana La gran expansió política de Roma, primer pel Laci i per tot Itàlia i posteriorment per les regions d’Europa, d’Àfrica i d’Àsia que van constituir l’Imperi, va comportar la difusió i el predomini de la llengua oficial, el llatí Aquesta difusió no fou ni immediata ni uniforme La llengua dels conqueridors va entrar en contacte amb parlars i dialectes molt diferents entre ells, els uns propers al llatí per afinitat lingüística, els altres molt allunyats Pel que fa a les poblacions conquerides i progressivament integrades a l’Imperi, les relacions que van…