Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes
Intent fracassat d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes a càrrec de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat
Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies
Nova divisió territorial de l’Imperi en dotze diòcesis i cent dues províncies Implantació a les províncies agrícoles del sistema fiscal de la capitatio-iugatio impost combinat que gravava tant els homes "capitatio" com les terres "iugatio"
Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes
Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes respecte del metropolità de Narbona
L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes
L’assassinat d’Ató, bisbe de Vic, frustra un nou intent d’independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes
Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia
Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies antiga Vienesa i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàllia 324-337
Primer judici civil per l’art de la Franja
Comença el primer judici civil per les obres d’art de la Franja que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó De les 111 en disputa, el bisbat de Lleida en reclama com a pròpies 83 L’origen de la disputa es troba en el canvi de límits entre les dues diòcesis 1995 i en l’ordre del Vaticà 1998 que ordenava el retorn de les obres al seu lloc d’origen
Els bisbes de Xile presenten la renúncia en bloc
Els 34 bisbes de les diòcesis de Xile presenten al papa Francesc la renúncia a la dignitat, un mes després que el pontífex es disculpi públicament per abusos a menors documentats àmpliament en un informe En una carta, els bisbes justifiquen la decisió per haver bloquejat investigacions o destruït proves dels abusos El 17 de setembre el Papa retira la condició sacerdotal al xilè Cristián Precht, condemnat per abusos per la Congregació de la Doctrina de la Fe el 2012
Les societats de l'antiguitat
El naixement de l’estat a les societats de la prehistòria El terme estat designa una organització que pren decisions i té el poder de donar ordres i fer que el poble que viu en un determinat territori l’obeeixi Aquest poder s’anomena polític i s’exerceix mitjançant l’amenaça i l’ús de la força És considerat un poder legítim per part de qui hi és sotmès i, a més, és sobirà, pel fet que no reconeix cap autoritat per damunt seu L’estat és constituït per tres elements un poder sobirà, un poble i un territori Se sap que des de l’antiguitat es van originar molts estats al món, perquè…
Religions i religiositat
La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…
La formació del món modern
Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…