Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Troballa arqueològica de primer ordre al Penedès
Gràcies al georadar, un equip d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ICAC determinen la grandària de la ciutat ibera de Banyeres Baix Penedès, soterrada i de 2,5 hectàrees, comparable per les dimensions a la del jaciment d' Ullastret L'Ajuntament de Banyeres ha de comprar els terrenys del jaciment i també es preveu una primera temporada d'excavacions
Inaugurat el jaciment arqueològic dels Munts
Josep Maria Carreté, director del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, inaugura el jaciment arqueològic de la villa romana dels Munts, a Altafulla El jaciment, corresponent a una àrea residencial del segle I i a l’explotació agrícola circumdant, va ser declarat conjunt històric, artístic i arqueològic de caràcter nacional el 1979 L’accés al públic era prohibit des de l’any 1983, per a dur-hi a terme treballs d’excavació
Redescobert el vaixell de comerç de vi més antic de Catalunya
Arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya CASC anuncien la localització, sota les aigües properes a les illes Formigues Baix Empordà de les restes d’un vaixell del segle I aC dedicat al comerç de vi, el més antic conegut a Catalunya Descobert el 1958, se’n va perdre el parador als anys vuitanta El temporal Gloria gener de 2020 va fer aflorar algunes restes del vaixell gràcies a les quals s’ha redescobert
El Govern declara el Museu de Lleida bé d’interès nacional
La Generalitat de Catalunya declara el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal bé d’interès nacional La institució inclou les colleccions de l’antic Museu Diocesà, el fons d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el tresor de la catedral de Lleida La declaració coincideix amb el litigi sobre el retorn de les obres del monestir de Sixena que reclama Aragó Al juliol, el Govern català havia aprovat el trasllat de 53 peces d’aquest museu a la localitat de Sixena
Descoberta arqueològica submarina a l’Empordà
El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya presenta a Girona els resultats del primer sondeig a una nau romana enfonsada a la zona de les illes Formigues Baix Empordà, explorada pel submarí elèctric Ictineu 3 Localitzades al mes d’octubre, les restes es troben a 40 metres de profunditat, i en la primera prospecció es descobreixen 37 àmfores que transportaven garum, una salsa de peix molt apreciada pels romans Es creu que n’hi podria haver moltes més Tan sols hi ha tres derelictes més de característiques similars en tota la Mediterrània un a Alacant i els altres dos a l’…
Destacat descobriment arqueològic a França
El Ministeri de Cultura francès qualifica d’excepcional el jaciment arqueològic romà descobert a Sainte-Colombe, a 30 km al sud de Lió, a la riba del Roine Els experts consideren la troballa, identificada en uns terrenys per edificar, com la més important de l’arqueologia francesa en mig segle L’anomenada Petita Pompeia comprèn una àrea de 7000 m2, on, entre d’altres, hi ha 19 mosaics en un excellent estat de conservació i diversos habitatges, alguns de gran sumptuositat S’estima que el lloc va ser habitat durant uns 300 anys fins que, després de diversos incendis, va ser…
La projecció social de la ciència
El cas de Catalunya Durant el tumultuós segle XX, marcat tant per canvis i ruptures socials com per avenços científics i tecnològics innombrables, la transmissió del coneixement de l’àmbit de la ciència a la societat ha passat per moments molt interessants, tots ells lligats a fets socials i a avenços que han comportat un seguit de modificacions en els hàbits i el pensament dels ciutadans Cal tenir present que una gran part dels objectes que avui semblen imprescindibles per a la vida quotidiana de la major part de la societat actual no existien abans del segle XX o eren extremament rars els…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…