Resultats de la cerca

El Nepal i la Xina anuncien conjuntament l’altitud de l’Everest en 8848, 86m Fins ara les altituds mesurades per tots dos estats diferien en 4 metres, amb la Xina amb la mesura més baixa 8844,43m

L’alpinista i corredor de muntanya Kilian Jornet completa la segona ascensió a l’Everest amb el descens corresponent en una sola setmana la primera, la va dur a terme el 22 de maig, en 26 hores i des de 5100 m d’altitud, i la segona, el 27 de maig, en 17 hores des de 6500 m En tots dos casos, Jornet ha prescindit d’oxigen Aquestes ascensions formen part del projecte Summits of my Life El 2015 i el 2016 havia anullat dos intents previs de coronar l’Everest

Una expedició nord-americana localitza el cos de George Leigh Mallory, un alpinista que va desaparèixer l’any 1924 quan intentava fer la primera ascensió al cim de l’Everest Mallory és trobat a una altitud de 8327 metres, però sense la seva càmera fotogràfica, l’únic element que podria aclarir un dels grans enigmes de la història de l’alpinisme si Mallory i el seu company d’expedició, Andrew Irvine, van ser els primers a pujar a l’Everest, 29 anys abans de la primera ascensió reconeguda, la d’Edmund Hillary i el xerpa Tensing l’any 1953

L’alpinista català Ferran Latorre corona l’Everest amb oxigen Amb aquest cim, es converteix en el primer alpinista català que ha culminat els catorze pics de més de 8000 metres que hi ha a la Terra Latorre va iniciar el projecte el 1999 amb l’ascensió a l’Annapurna

L’alpinista català Òscar Cadiach culmina el Broad Peak, el darrer dels catorze cims de més de 8000 m És el primer alpinista català a culminar tots aquests cims sense oxigen Cadiach va assolir el primer vuitmil el 1984 Nanga Parbat, i va formar part de la primera ascensió catalana a l’Everest el 1985, que va fer per segona vegada el 1993

L’espai de l’alta muntanya Quan es parla de les altes muntanyes del món cal destacar les grans diferències ambientals, i també culturals, que hi ha entre elles La latitud, l’allunyament de les influències oceàniques, l’altitud i l’orientació preferent dels grans eixos de plegament són alguns dels factors que expliquen la gran diversitat de muntanyes que hi ha al món L’origen de les serralades Les grans serralades, com els Andes, les Muntanyes Rocalloses, l’Himàlaia i les muntanyes de l’Europa central i la Mediterrània són el resultat de moviments tectònics que deformen grans acumulacions…

L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…

La delicada marginalitat de l’espai muntanyenc Les regions de muntanya es poden definir com a marginals Ho són econòmicament i políticament sobretot quan són frontereres entre estats, i també ecològicament el clima extremat i els pendents abruptes fan sovint molt delicat l’equilibri entre les activitats humanes i els processos ecològics Al llarg de millennis la presència dels humans ha modificat grans extensions del medi montà Sovint, aquestes modificacions s’han fet atenent les estrictes limitacions que, per a un assentament estable a llarg temini, comporten factors com el relleu, els sòls,…