Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Primer giny espacial xinès a la cara oculta de la Lluna
La Xina anuncia l’allunatge de la missió Chang’e 4, que va ser llançada el 7 de desembre i transporta un vehicle robòtic, el primer a allunar a la cara oculta de la Lluna
Cau a l’oceà Pacífic una estació espacial xinesa
L’estació espacial xinesa Tiangong 1 impacta al NW de Tahití a la matinada La Tiangong 1, dedicada a tasques logístiques, va enlairar-se el 2011 amb la previsió d’acabar la missió el 2022, però el 2016 va deixar de funcionar Al desembre de 2017 les autoritats xineses van informar que s’havia perdut el control sobre el giny, que cauria en algun lloc de la superfície terrestre que no es podia determinar
Missió lunar de la Xina
La Xina dona inici a la missió espacial Chang’e 4, la primera que té com a objectiu explorar la cara oculta de la Lluna El coet Llarga Marxa 3B , llançat des de la base de Xichang, transporta un vehicle no tripulat que un cop es produeixi l’allunatge al cràter Von Karman, es desplaçarà per la superfície recollint dades que enviarà a la Terra La missió també transporta un giny estàtic amb llavors dins d’un entorn artificial per dur a terme experiments sobre la biologia de les plantes
El somni dels Piccard
Els Piccard quin parell No en tenien prou amb les muntanyes més altes d’Europa, van voler anar més amunt No es resignaren amb un país sense mar, van voler explorar els fons abissals Germans bessons, suïssos i enginyers, els Piccard —Auguste 1884-1962 i Jean Felix 1884-1963— han estat els humans que, abans de l’era espacial, més s’han acostat, pels dos extrems, als límits físics de la biosfera El que els entusiasmava, de ben joves, eren els aeròstats Auguste Piccard havia estat el primer a tastar el gust del vol lliure en globus aerostàtic, però Jean Felix el seguí aviat A partir del 1926, el…
El bon i el mal govern
Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de les boscanes decídues
El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…