Resultats de la cerca

Rendició de Tarragona

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona

Els musulmans ocupen Tarragona

L’escut de la ciutat en les cobertes del Libre dels Consells , del 1369 AHTa – LPiñol La ciutat romana i visigòtica Tarragona té tres elements que configuren la seva fesomia urbana la situació en un turó costaner, la proximitat al Francolí i el fet d’haver estat una de les capitals provincials de l’imperi Romà Al nucli iber de Tarrakon, prop del Tulcis Francolí i sobre una badia natural, s’hi va afegir durant la segona guerra Púnica 218 aC una base militar dalt del turó on ara hi ha la ciutat Naixia, així, una dicotomia que s’ha repetit cíclicament al llarg dels segles oppidum…

Encara queden moltes incògnites per a resoldre a propòsit de l’anomenada escola de Tarragona de la segona meitat del segle XV, sobretot en el terreny de les atribucions, perquè els pintors locals, eclipsats pels importants obradors barcelonins, són menys coneguts I encara més quan l’atractiu de la Ciutat Comtal va induir Jaume Huguet a establir-s’hi, com havia fet abans el seu oncle Pere Un altre conegut artista, Valentí Montoliu, havia partit el 1447 cap a Sant Mateu, al Maestrat, on s’establí amb notable fortuna vegeu el volum Pintura II de la present collecció Dormició de la Mare de Déu…

La segona etapa del gòtic internacional a l’arquebisbat de Tarragona es caracteritza, com la primera, pel fet que la contractació d’obres importants estigué a càrrec de pintors forasters Però així com a l’etapa anterior aquesta situació no impedí als pintors autòctons afirmar els seus estils i els seus tallers, en aquesta l’efecte fou el contrari i contribuí de manera important a l’atonia de la pintura local, a la qual no ajudaren tampoc ni l’emigració cap a altres zones dels artistes més destacats ni la complicada situació econòmica, demogràfica i política del Principat en…

Se celebra a Tarragona el 27è Concurs de Castells, una de les cites castelleres més importants La Colla Vella de Valls guanya per primera vegada en 18 anys, imposant-se amb un 4 de 9 i un 2 de 8 nets descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat Els Castellers de Vilafranca, que ocupaven la primera posició des de l’any 2000 queden en segon lloc descarregant el 3 de 10 i la torre de 9, i carregant la torre de 8 neta En tercer lloc queden els locals, els Xiquets de Tarragona, amb un 5 de 9 amb folre i un 9 de 8 descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles…

Carta de franquesa a Tarragona

Avalots a Tarragona i Reus

L’exèrcit franquista ocupa Tarragona