Resultats de la cerca

Constitucions, capítols, y actes de cort , Barcelona, 1702 BC Felip V es va afanyar a convocar a cort un cop arribà a Barcelona perquè necessitava el favor dels catalans per a enfrontar-se amb la guerra que preparaven els aliats Narcís Feliu de la Penya, austriacista destacat, qualificava aquella cort, en els seus Anales de Cataluña 1709, de molt positiva La reunió de la Cort de Barcelona ja va ser important pel fet de la mateixa celebració, després de més de cent anys sense cap legislatura, de manera que es demostrava que la institució no estava morta i que els mecanismes funcionaven amb…

Unes 70000 persones assisteixen a la manifestació anual a Bilbao per reclamar la fi de la dispersió i l’acostament al País Basc dels més de 400 presos d’ETA La marxa la convoca la plataforma Sare, i té el suport d’EH Bildu i els sindicats LAB i ELA El PNB i Podem donen llibertat als seus afiliats per assistir-hi

Prop de cent mil persones es manifesten pels carrers de Bilbao per demanar l’acostament dels presos d’ETA al País Basc La marxa ha estat organitzada pels partits signants del Document de Lizarra i altres organitzacions polítiques i cíviques de menor entitat Al final de la marxa es llegeix un manifest on es demana al Govern espanyol que no faci servir els presos i els seus familiars com a monedes de canvi en el procés de pau al País Basc

L’organització ETA anuncia, mitjançant un comunicat que publica el diari ""Euskadi Información’’, una treva ""total i indefinida’’ de la seva activitat armada a partir del dia 18 El ministre espanyol de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, fa saber que el Govern no dóna credibilitat a la treva i entén que aquesta és una tàctica per a facilitar un acostament d’HB amb el PNB i EA Fins avui, ETA només havia declarat una treva de tres mesos el 1989, coincidint amb les negociacions que aleshores mantenia a Algèria amb el Govern socialista

Se celebra a l’Estadi Olímpic de la Cartuja de Sevilla la inauguració del VIIè Campionat del Món d’atletisme, que se celebrarà fins el 29 d’agost Durant la cerimònia, presidida pel príncep Felip, activistes bascos despleguen pancartes que demanen l’acostament de presos al País Basc, i dos d’ells, disfressats com la mascota del campionat, aconsegueixen romandre uns minuts dalt de l’escenari situat al mig de l’estadi, però sense obstaculitzar la cerimònia La policia deté nou persones, que són posades en llibertat els dies següents

Milers de bascos es concentren en silenci davant les institucions de les principals ciutats del País Basc sota el lema oficial “Necessitem la pau”, per a demanar a ETA que no compleixi el seu anunci de posar fi a la treva Per primera vegada, Euskal Herritarrok participa en els actes de rebuig a la lluita armada, tot i que ho fa amb les seves pròpies pancartes, en què vincula la fi de la violència a l’acostament dels presos d’ETA al País Basc i a l’aprofundiment del procés de reconstrucció nacional basc

Els presos polítics independentistes en presó preventiva dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena són traslladats a presons catalanes des dels centres penitenciaris d'Alcalá-Meco, Estremera i Soto del Real, a la Comunitat de Madrid Dolors Bassa i Carme Forcadell són internades al centre del Puig de les Basses Figueres, mentre que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ingressen a la presó de Lledoners Sant Joan de Vilatorrada, on també ingressen Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull l'11 de juliol A l'arribada als centres els presos són rebuts amb…

Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…

Com és conegut, l’illa de Menorca fou l’única de l’arxipèlag balear on fracassà l’alçament militar del juliol del 1936 Això es degué a la seva tradició més esquerrana que no pas Mallorca i Eivissa i, sobretot, a la presència d’un actiu grup de sotsoficials antifeixistes que pogueren dominar la situació en els primers dies de la revolta De tota manera, Menorca es trobà al llarg de tota la guerra aïllada de la resta de la zona republicana i amenaçada per un possible desembarcament de les forces “nacionals” de Mallorca De fet, únicament l’interès d’Anglaterra i de França per impedir l’augment de…

Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i…