Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Felip VI visita l’Aràbia Saudita
El rei d’Espanya, Felip VI, inicia un viatge a l’Aràbia Saudita per a acompanyar els negociadors de la venda de cinc corbetes espanyoles al regne i assistir als treballs de construcció de l’AVE entre Medina i la Meca El viatge desperta polèmica per les violacions dels drets humans al regne saudita
Barcelona celebra la Festa de la Música amb el Bram!
Barcelona celebra la Festa de la Música amb un original concert, el Bram, a la plaça de Catalunya Es tracta d’un concert obert a la participació ciutadana ideat pel compositor Xavier Maristany, on tots els participants reben gratuïtament un instrument creat per a l’ocasió, l’“embutrompet”, que fan sonar quan se’ls indica per acompanyar la música d’una orquestra installada dalt d’un escenari
Actuació de Bruce Springsteen al Palau Sant Jordi de Barcelona
El músic i cantant de rock nord-americà Bruce Springsteen actua al Palau Sant Jordi de Barcelona en el primer concert de la gira mundial de promoció del seu darrer treball discogràfic, Tracks La gira suposa el retrobament dalt d’un escenari, després de deu anys, de Springsteen amb els components de la E Street Band, el grup que el va acompanyar en l’etapa més brillant de la seva carrera Tant al concert d’avui com al que fa l’endemà, el Palau Sant Jordi s’omple amb més de 20000 espectadors
Acaba el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia
A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia 1992-95 En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats per genocidi o crims contra la humanitat En els judicis s’han interrogat uns 5000 testimonis Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
El Liceu de València
El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels…
Joana Massissa, companya de Serrallonga
Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
Música sacra i profana
Arran del matrimoni dels Reis Catòlics, el centre de poder polític de la Península Ibèrica s’afermà fortament a Castella Aquesta preponderància política va repercutir clarament en la vida social i cultural de l’època i, per tant, també el món de la música es va veure afectat per aquest fenomen Als estats de la Corona d’Aragó, amb la mort de Ferran el Catòlic i la dissolució de la seva capella reial 1516, s’inicià un procés d’emigració de músics fora dels regnes Tot i l’activitat cultural dels Països Catalans, només sobresortí, a València, la cort del duc de Calàbria La noblesa catalana no va…