Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Jaume I s’apodera de Múrcia
Jaume I s’apodera de Múrcia i després, en virtut dels pactes establerts, la lliura als castellans
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma
L’emperador germànic Enric IV s’apodera de Roma i es fa coronar per l’antipapa Climent III
La flota anglo-alemanya s’apodera de la veneçolana
La flota anglo-alemanya s’apodera de la flota veneçolana per assegurar que aquest país pagui els seus deutes
Cosimo de Mèdici s’apodera del govern de la ciutat de Florència
Cosimo de Mèdici aconsegueix relegar els Albizzi i s’apodera del govern de la ciutat de Florència
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
La corona s’apodera del dret de Nova Ampra de la Diputació catalana
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia
Roger de Lloria desfà l’estol que comandava Carles de Salern a la badia de Nàpols i s’apodera d’Ischia, illa propera a Nàpols Fa presoner Carles de Salern
Guerra del Francès
El general francès Philippe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona Comença la guerra del Francès
Continuen les guerres d’Itàlia
Continuen les guerres d’Itàlia Pel tractat de Granada, Ferran II d’Aragó i Lluís XII de França es reparteixen el regne de Nàpols Lluís XII s’apodera del ducat de Milà
Les tribulacions del marquès de Ciutadilla amb els seus vassalls
Camperols, Ade Laborde, 1807-18 BC Després d’una vida dedicada a l’estudi del segle XVIII català, l’historiador francès Pierre Vilar confessava la seva fascinació “per aquell número del ‘Diario de Barcelona’, datat el 31 de gener de 1793, on un jurista ‘expert en la branca de la capbrevación’ s’ofereix als ‘Senyors alodials, delmers, etc’ per recensar i ‘renovar’ els títols de reconeixement dels seus ‘drets feudals’ Les paraules són aquestes, deu dies després de l’execució, a París, del rei Lluís XVI” No era un testimoni aïllat L’advocat Jaume Tos i Urgellès ja havia publicat el 1784 un…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…