Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Lliurament del Premi Internacional Catalunya
Medicina
El president Carles Puigdemont lliura en un acte al palau de la Generalitat el 28è Premi Internacional Catalunya als metges Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué en reconeixement a les seves aportacions en la lluita contra el càncer És la primera vegada que tres persones comparteixen aquest premi
El premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona
Karen Uhlenbeck, professora de la Universitat d’Austin, Texas, rep el premi Abel de matemàtiques per les seves aportacions sobre les anomenades superfícies mínimes Uhlenbeck és la primera dona a rebre aquest guardó, el més prestigiós en el camp de les matemàtiques, juntament amb la medalla Fields que el 2014 va rebre per primer cop una dona, la iraniana Maryam Mirzakhani
Es detecten per primer cop ones gravitacionals
Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory LIGO confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una collisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs 2012, és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades
Funeral d’estat per al dictador de Filipines
Ferdinand Marcos, president 1965 i dictador 1972-86 de Filipines, és enterrat amb honors d’estat al Cementiri dels Herois de Manila Enderrocat per una revolta popular i exiliat, Marcos i la seva esposa van encapçalar una de les dictadures més corruptes del segle XX Després de la seva elecció al mes de maig, el nou president, Rodrigo Duterte, antic collaborador seu, va anunciar plans per retornar el seu cos i retre-li un funeral honorífic, cosa que va donar lloc a grans mostres de rebuig El 8 de novembre el Tribunal Suprem va donar l’autorització perquè fos enterrat al Cementiri dels Herois,…
Vandellòs i la reflexió demogràfica
Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…
Francesc Salvà i Campillo
F Salvà i Campillo, JM Marquès, sd RAMB / GS Fill de Jeroni Salvà, metge de l’Hospital de la Santa Creu, i d’Eulàlia Campillo, Francesc Salvà va néixer al carrer Petritxol de Barcelona, l’any 1751 Feu els primers estudis al Collegi Tridentí Episcopal i, tot seguit, es traslladà a València on estudià medicina i on va fer seves les teories de l’insigne metge Andreu Piquer i Arrufat, que havia ocupat càtedra a la facultat de Medicina de València Es graduà a Osca el 1771 i, després, cursà el doctorat a Tolosa, doctorat que va revalidar també a la Universitat d’Osca De retorn a la ciutat comtal…
Ramon Turró: la ciència davant el problema social
Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…
Grans i petits debats a l’inici del nou mil·leni
Una de les particularitats dels debats teòrics i crítics als Països Catalans és que necessiten conjugar els grans corrents de pensament de l’entorn proper amb la situació concreta de l’àrea de parla catalana La tasca esdevé múltiple, perquè sovint no es tracta només d’aportar una perspectiva pròpia sobre determinats processos crítics, sinó que això té lloc alhora que d’aquests mateixos processos se’n fa difusió, explicació i, de vegades, també descripció històrica La participació en els debats internacionals, doncs, parteix d’una asimetria, perquè molt sovint participació i introducció es…
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
La metàfora del Liceu
Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina