Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Assassinat el màxim responsable científic del programa nuclear de l’Iran
Mohsen Fakhrizadeh, màxim responsable científic del programa nuclear iranià, mor prop de Teheran després d’un tiroteig entre els seus guardaespatlles i un escamot no identificat Tot i que ningú reivindica l’atemptat, les autoritats iranianes en responsabilitzen Israel que, junt amb altres estats occidentals, sostenia que Fakhrizadeh dirigia un programa d’armament nuclear encobert de l’Iran
Un atemptat causa 64 morts a Ossètia del Nord
Una bomba de gran potència esclata al mercat de Vladikavkaz, la capital d’Ossètia del Nord, i provoca la mort de 64 persones, a més de nombrosos ferits Les hipòtesis sobre els responsables de l’atemptat, el més sagnant que ha patit Rússia des de la dissolució de l’URSS, són diverses, ja que ningú en reivindica l’autoria, i a més Ossètia és situada a la conflictiva àrea del Caucas, sacsejada pels enfrontaments entre ossets i ingúixos i la situació de Txetxènia
Prop de 50 morts a la frontera de Síria amb Turquia
Almenys 48 persones moren en explotar un camió a la ciutat siriana d’Azaz, a 7 km de la frontera amb Turquia És el pitjor atemptat des de l’alto el foc mediat per Rússia i Turquia al desembre del 2016 Tot i que l’autoanomenat Estat Islàmic EI i els kurds són exclosos de la treva, ningú reivindica l’atemptat La ciutat havia estat anteriorment sotmesa a combats de gran intensitat Sota el control de l’EI des del 2013, en va ser expulsat el 2014 per la milícia rebel, que té el suport de Turquia
Atemptat a l’aeroport d’Istanbul
En un atemptat terrorista a l’aeroport Atatürk, d’Istanbul, moren 42 persones i 239 resulten ferides Tres homes armats han arribat amb taxi i després d’obrir foc han fet explotar una primera bomba a la terminal d’arribades, una segona a la terminal de sortides i una tercera al pàrquing Els tres terroristes s’immolen al mateix aeroport quan són encerclats per la policia Tot i que ningú no reivindica l’atemptat, per les característiques que presenta la policia assegura que és obra de l’anomenat Estat Islàmic, contra l’aliança amb què Turquia participa en la guerra de Síria
Reunió sense acord per a solucionar el conflicte de la Universitat de Lleida
Acaba sense acord la reunió entre els estudiants que ocupen el rectorat de la Universitat de Lleida i la direcció del centre El 17 de maig estudiants d’aquesta universitat van ocupar el rectorat en protesta per les declaracions qualificades de xenòfobes de la subdelegada del Govern espanyol a Lleida, Inma Manso, que també imparteix classes en aquest centre El dia 9 de juny una dotació dels Mossos d’Esquadra entra al rectorat per a procedir al desallotjament forçós, però no hi troba ningú En un comunicat difós per les xarxes socials, l’assemblea d’ocupació manifesta que abandona…
Una cinquantena de morts en un atemptat en un casament a Turquia
Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria Segons el president turc, Erdoan, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot Erdoan atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica El dia 23, l’exèrcit turc…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
L'energia (1911-1984): de l'alliberament hidroelèctric a la dependència petroliera
Introducció Energia i industrialització Turbina d’una fàbrica tèxtil a Manresa El procés de creixement econòmic accelerat que ha tingut lloc als països que avui anomenem industrialitzats, des del final del segle XVIII i, sobretot, des de mitjan segle XIX, s’ha caracteritzat per un augment espectacular del consum d’energia De fet, podríem qualificar la industrialització com un procés en el qual s’ha tendit a fabricar els productes amb menys hores de treball però amb més despesa energètica L’increment de la demanda d’energia no es va limitar a la producció de béns També els particulars, en la…
Els factors demogràfics del creixement econòmic: Catalunya, 1787-1910
L'evolució de la població i de les principals variables El segle XIX, un període relativament poc estudiat de la història de les poblacions europees Certificat de bateig Mataró, 1810 La realització dels dos primers censos de la població espanyola al final del set-cents semblava presagiar una consolidació ràpida i relativament precoç de l’estadística demogràfica en aquest país, però en realitat no va ser així L’administració espanyola igual que les dels altres països mediterranis, va trigar encara molts anys a crear i a organitzar un institut modern d’estadística Durant la primera meitat del…
"Cupos", reconversió i pèrdua de protagonisme
Resum i perspectives Acabat de fibres de poliester fàbrica de SAFA a Blanes, 1973 La indústria tèxtil catalana ha seguit els últims anys una evolució semblant a la dels altres països europeus de llarga tradició tèxtil La característica que defineix aquesta evolució és la pèrdua de protagonisme dins el conjunt de l’activitat industrial, la qual cosa comporta una reducció important dels recursos humans que s’hi dediquen En l’evolució recent del sector, hi ha una ruptura que es pot situar per a l’Europa Occidental, en general, al final de la década dels cinquanta i que en el cas específic de…