Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Troben mort l’os Cachou
Cachou, un os mascle del Pirineu, és trobat mort en un bosc prop de Lés Vall d’Aran Oficialment, la causa de la mort és la baralla amb un altre os i la caiguda per un barranc Tanmateix, entitats ecologistes sospiten d’un enverinament El 12 de maig la jutgessa declara el cas sota secret de sumari i paralitza l’accés als informes de la necròpsia sollicitats per les entitats
Terrence Malick guanya l’Ós d’Or al Festival de Berlín
El cineasta nord-americà Terrence Malick guanya l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín amb la pellícula The Thin Red Line Aquest film, ambientat en la Segona Guerra Mundial, és el tercer que dirigeix Malick, un esquiu cineasta que ha estat vint anys apartat del cinema i que no ha viatjat a Berlín El premi és ben acollit pel públic i la crítica, que en canvi, mostra el seu desacord amb altres decisions del jurat que presideix l’actriu espanyola Ángela Molina, com ara l’escàs relleu de la menció per al film de Bertrand Tavernier Ça commence aujourd’hui
Confirmat el tercer atac d’un os a eugues a la Vall d’Aran
El Consell General d’Aran confirma la mort d’una euga pel tercer atac de l’os mascle anomenat Cachou Els dos primers, que també han resultat en la mort del bestiar, van tenir lloc entre el 4 i el 10 de setembre Aquests atacs continuats posen en entredit la reintroducció de l’os al Pirineu català
Clausura de la Berlinale
Acaba la 69a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, un dels més importants L’Os d’Or a la millor pellícula és per a Synonymes de l’israelià Nadav Lapid, i l’Os de Plata al millor director per a l’alemanya Angela Schalenec, realitzadora d' Ich war zu Hause, aber ‘Jo era a casa, però’ La cineasta catalana Isabel Coixet protagonitza una polèmica quan els exhibidors alemanys demanen vetar la seva pellícula, Elisa & Marcela, perquè l’ha produït la plataforma Netflix
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Entre la revolució i la guerra (1936-1939)
Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…
La República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1939): Una introducció
L’etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que va de la proclamació de la República al final de la Guerra Civil encarnà l’esperança collectiva d’assolir una societat democràtica, en contrast amb el caciquisme imperant durant la Restauració isota la ignomínia de la Dictadura També pretenia defensar un laïcisme racional ialliberador, fer possible la presència en la política de les classes marginades, promoure noves relacions socials de producció, transformar l’Exèrcit en un instrument respectuós de la legalitat constitucional, solucionar els problemes de la propietat de la terra i de les…