Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya. En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials. En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir. La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra. Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcel·lí Domingo, Francesc...