Resultats de la cerca

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia dona la raó a l’Iran en el litigi amb els Estats Units, i insta aquest país a aixecar les sancions al comerç internacional almenys pel que fa a béns qualificats d’”humanitaris”, com ara aliments o medicines Per cursar la denúncia el govern iranià va invocar el tractat d’amistat del 1955 anterior a la revolució islàmica de 1979, que acceptava l’arbitratge del TIJ en casos de disputa entre ambdós països

Després de la conquesta de la regió fronterera de Badme, les autoritats d’Addis Abeba proclamen una “victòria total” en el conflicte armat que des del passat mes de maig mantenen amb Eritrea Ahir mateix, Eritrea va comunicar al Consell de Seguretat de l’ONU que acceptava el pla de pau presentat per l’Organització per a la Unitat Africana, que ja compta amb el suport etíop, i que exigeix l’alto el foc i la retirada a les posicions existents abans de l’esclat de la guerra

Les forces i els candidats favorables al president Maduro guanyen les eleccions del dia 29 a l’Assemblea Constituent, segons anuncia l’oficina electoral Aquest resultat és rebutjat per l’oposició destacats líders de la qual són a la presó, que va cridar al boicot i que anuncia que només ha votat prop del 20% del cens Les eleccions, que van tenir lloc el dia 29 de juliol, van estar dominades per la violència, amb el resultat d’una desena de morts El 16 de juliol, l’oposició va convocar un referèndum declarat illegal pel Govern veneçolà que rebé suport internacional, entre d’altres, del Govern…

Segons un historiador excepcional, Pierre Vilar, «la revolució espanyola s’ha descrit sovint a partir de l’exemple català, que té la seva dinàmica pròpia», ja que primordialment va tenir lloc a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià i una part de l’Aragó Així doncs, el 1936 Catalunya adquirí un protagonisme internacional que no havia tingut des de la guerra de Successió, acabada el 1714 La valoració que els britànics feien de la Guerra Civil Espanyola a Catalunya variava molt depenent de si consideraven el Principat una simple comarca o regió d’Espanya —com feia per exemple George…

Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…

L’etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que va de la proclamació de la República al final de la Guerra Civil encarnà l’esperança collectiva d’assolir una societat democràtica, en contrast amb el caciquisme imperant durant la Restauració isota la ignomínia de la Dictadura També pretenia defensar un laïcisme racional ialliberador, fer possible la presència en la política de les classes marginades, promoure noves relacions socials de producció, transformar l’Exèrcit en un instrument respectuós de la legalitat constitucional, solucionar els problemes de la propietat de la terra i de les…

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…

En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…