Resultats de la cerca

Una onada de fred provinent de Sibèria provoca una sobtada caiguda de les temperatures arreu d’Europa A Catalunya, que assoleix les temperatures més baixes dels darrers 14 anys, la temperatura mínima enregistrada és de 18 graus sota zero al refugi de Certascan Pallars Sobirà A Mallorca i Menorca es viu una situació gairebé insòlita, amb nevades en els punts més alts, i fins i tot a Palma

Almenys vuit persones moren a causa d'una de les onades de fred polar més greus en dècades, que afecta els estats de l'Oest Mitjà, amb temperatures de fins a -37ºC El fenomen, que paralitza també moltes activitats habituals, rep el nom de vòrtex polar i és una acumulació d’aire fred a l’Àrtic que, de manera ocasional, es desplaça cap al sud a causa de les altes pressions

Més de 25 persones moren a causa de les baixes temperatures enregistrades des de Rússia fins a Itàlia, els Balcans i Turquia L’onada de fred siberià arriba als valors més baixos dels darrers cent vint anys en alguns llocs, com a les proximitats de Moscou, on la temperatura se situa entre els 20 i els 30 graus sota zero A Itàlia les temperatures són entre 3 i 4 graus inferiors a les mitjanes dels darrers anys En tota l’àrea afectada, i també en zones veïnes, les baixes temperatures causen problemes, sobretot en els transports

Una onada de fred, neu i glaç paralitza el mig oest dels Estats Units Diversos aeroports queden bloquejats per la neu, com el d’O’Hare de Chicago, un dels que tenen més trànsit aeri dels Estats Units, o els de Saint Louis i Detroit Els dies següents, el balanç de la tempesta, la més forta dels darrers 25 anys, arriba a 49 morts

Les autoritats del Canadà mobilitzen 11000 soldats per ajudar els afectats de l’onada de fred que des de fa alguns dies afecta el país i el nord-oest dels Estats Units Tres milions de persones han quedat els darrers quatre o cinc dies sense subministrament elèctric amb temperatures que han arribat als 200 sota zero i centenars de milers de persones han abandonat les seves cases per installar-se en centres habilitats per les autoritats Oficialment, el mal temps causa 12 morts al Canadà i 7 als Estats Units

Quan es parla de Modernisme català, el primer nom que ens ve a la memòria és el d’Antoni Gaudí Ell és qui, per damunt de tots els altres artistes, féu que l’art del seu temps a Catalunya se singularitzés I aquesta singularització fou total l’art de Gaudí no té res a veure amb l’art que es feia abans d’ell aquí –ni tampoc a fora–, i és d’un estil radicalment diferent, d’una originalitat desmesurada, que resultava sorprenent fins a la perplexitat als ulls dels qui el veien per primer cop En l’àmbit personal, si comparem Gaudí amb molts dels seus collegues catalans del seu temps, veurem que els…

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

El propòsit d’aquest text és traçar un esbós, necessàriament esquemàtic, del que es va esdevenir en el panorama artístic espanyol durant els mateixos anys en què el Modernisme s’estava desenvolupant a Catalunya És a dir, en l’arc cronològic delimitat entre el 1880 i el 1915, dates convencionalment admeses com a principi i final d’aquest moviment cultural En una primera mirada, un tret crida poderosament l’atenció una diversitat tant estilística com iconogràfica directament relacionada amb un anhel diferenciador que ha de ser entès en una dialèctica centre-perifèria, dialèctica tant política…

Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…