Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Carlo Azeglio Ciampi
Política
Polític italià.
Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del Banc…
Francesc Roà i Rossell
Economia
Dret
Jurista i economista.
Fou advocat de pobres de l’Audiència de Catalunya 1751 i dels gremis barcelonins, i membre fundador de la Conferència Físicomatemàtica Experimental 1764, origen de l’Acadèmia de Ciències i Arts El 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid El 1776, fou nomenat regent de l’Audiència de Mèxic, càrrec de nova creació, el més important després del virrei, i exercí també de virrei interí i intendent al Yucatán i conseller d’Índies 1782 Deixà escrits de tema econòmic on defensà l’augment de la població, l’ús del luxe com a estímul del consum, la necessitat d’una reforma…
Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin
Història
Militar
Militar.
Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució…
Agustín de Lancaster y Araciel
Història
Militar
Militar.
Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de…
Esteve de Ferrater i de Janer
Història del dret
Jurista.
Fill de Santiago de Ferrater i Boada Es llicencià en dret el 1837 Fou revisor i censor d’obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona El 1842 fou un dels organitzadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació El 1844 fou relator interí de l’audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa El 1850 ascendí a relator titular de l’audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41 Collaborà amb Josep Antoni Elias i d’Aloy, amb el…
Diego Mesía de Guzmán-Dávila y Cardona-Fernández de Córdoba
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Tercer marquès de Leganés, marquès de Mairena i de Morata de la Vega, cinquè duc de Sanlúcar la Mayor Comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Succeí el seu pare, Gaspar Mesía de Guzmán-Dávila y Spínola, com a lloctinent de València 1667-69 A la cort de Carles II de Castella, contribuí a l’enderrocament del favorit Valenzuela 1676 Lluità a Catalunya contra els francesos i hi fou lloctinent interí 1678 i efectiu 1685-88 el seu caràcter autoritari hi provocà revoltes camperoles, com la del 1688 Fou governador de Milà 1691-98 Tornà a la cort, on provocà la caiguda del ministre…
Josep Maria Marcet i Coll
Política
Polític i industrial.
Féu estudis a Sabadell i a Bordeus, però els deixà i treballà a la fàbrica tèxtil familiar S'afilià a la Joventut Maurista En esclatar la Guerra Civil de 1936-39 passà a la zona franquista, i lluità al front d’Aragó Entrà a Sabadell amb les tropes de Franco 1939 El 1940 fou nomenat alcalde interí, i el 1942 titular, de Sabadell exercí el càrrec fins el 1960, i s’hi distingí per una actitud atípica dins l’esfera oficial Fou membre de les Corts Espanyoles 1942-48 i president del Gremi de Fabricants de Sabadell i de l’Aeroclub de la ciutat, entitat que contribuí a fusionar amb l’…
Xavier Pascual i Vives
© FC Barcelona
Basquetbol
Entrenador de bàsquet, conegut per Xavi Pascual.
El FC Barcelona l’anomenà entrenador de bàsquet interí a mitjan temporada 2007-08 Gràcies al bon rendiment de l’equip, fou renovat per les temporades següents Al capdavant del primer equip, ha estat campió de l’Eurolliga 2010, de la Lliga ACB 2009, 2011, 2012, 2014, de la Copa 2010, 2011, 2013, de la Lliga catalana 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 i de la Supercopa ACB 2009, 2010, 2011, 2015 Fou nomenat millor entrenador de l’Eurolliga el 2010 i millor entrenador de l’ACB el 2010, el 2011 i el 2016 Al juny del 2016 li fou rescindit el contracte i signà contracte amb el…
,
Leandre Serrallach i Mas
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…
Pere Maria de Pastors i de Sala
Història
Militar
Militar.
Fill de militar, lluità durant la guerra del Francès contra Napoleó El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere N de Bassa i Girona Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit quan intentava de protegir-lo Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica Bonaplata Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina