Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
adverbi afirmatiu
Gramàtica
Partícula que dóna caràcter afirmatiu a la proposició; no és necessari perquè una proposició tingui aquest caràcter afirmatiu.
L’adverbi pot servir per a donar èmfasi, o, de vegades, per a indicar una suma també , i encara per a expressar ponderació àdhuc, fins , etc La partícula d’afirmació per excellència és sí o qualsevol altra que la impliqui sovint té una funció proposicional, més que modificadora, encara que aquesta també li és pròpia Jo sí que hi he estat En realitat la partícula sí , emprada absolutament, equival a una proposició, i és únicament per tradició que hom la considera adverbi
proposició enunciativa
Gramàtica
Proposició que expressa un judici, de caràcter afirmatiu o negatiu.
Acord per la pau i una nova constitució a Xile
El govern i l’oposició de Xile signen l’Acord per la pau i una nova constitució, document que preveu la celebració d’un referèndum a l’abril de 2020 sobre la necessitat d’una nova constitució En cas de resultat afirmatiu el nou text seria sotmès a un segon referèndum L’actual constitució data del 1980, quan va ser aprovada per la dictadura d’Augusto Pinochet A l’acord succeeix una aturada en l’onada de protestes iniciada a mitjan octubre, en les quals 26 manifestants van morir i més de 2000 van resultar ferits més de 300 amb traumes als ulls per pilotes de goma El 18 el president…
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt…
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives actiu o passives…
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que…
United Kingdom Independence Party
Política
Partit polític britànic.
Fundat el 3 de setembre de 1993 a la London School of Economics, els primers membres provenien de la Lliga antifederalista, creada al novembre del 1991 amb l’objectiu d’oposar-se al Tractat de Maastricht La posició euroescèptica inicial ha estat l’eix al voltant del qual gira tot el discurs de la formació, que amb els anys ha anat incorporant altres elements, com ara una posició frontalment crítica amb la immigració sovint qualificada de xenòfoba, i un accent acusadament populista La progressió de l’UKIP arrencà vers el tombant de segle, amb avenços en les eleccions locals, sobretot a…
Llei de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana
Dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 19 de setembre de 2014
Té per objecte la celebració de consultes populars a tot Catalunya o també restringides a localitats o parts del territori El seu resultat no és vinculant i en són excloses les preguntes referides a drets i llibertats fonamentals, qüestions tributàries o pressupostos ja aprovats Poden ser convocades pels ens locals i per la Generalitat, i no requereixen l’aprovació de l’Estat espanyol Poden ser proposades i admeses a tràmit pel president de la Generalitat, el govern, el Parlament o les institucions locals, i també pels ciutadans, prèvia presentació de 75000 signatures que les avalin Els…