Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Primera repoblació a terres cantàbriques
Primera repoblació, principalment amb mossàrabs, a terres cantàbriques, durant el regnat d’Alfons I
bou
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, de dimensions grans (ateny fins a 25 cm de llargada) i robust.
Els individus joves viuen a les roques litorals, i els adults, a una certa distància de la costa És un aliment molt apreciat, freqüent a les costes cantàbriques
astur
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava l’actual Astúries i el nord de Lleó.
Les serres del sistema Cantàbric dividien les terres ocupades pels asturs en Asturia Transmontana al N i Asturia Augustana al S, divisió que hom coneix en temps dels romans La ciutat més important de la Transmontana era Lucus Asturum avui Lugo i la de la zona sud i de tot el conjunt era Asturica Augusta avui Astorga Els asturs es distingiren per la resistència que oposaren als romans durant les guerres cantàbriques, en temps d’August La zona fou important durant l’imperi Romà per les explotacions d’or
Estudio Sísmico de la Corteza Ibérica
Geologia
Programa d’investigació de l’estructura profunda de l’escorça terrestre en el territori de l’Estat espanyol per sísmica de reflexió.
El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com…
patatxo
Transports
Embarcació de vela de dos pals, pròpia de les costes cantàbriques, que era emprada en navegació de cabotatge.
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava com la…
túron
Història
Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i els sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i a les muntanyes cantàbriques, d’on foragitaren els cèmets; llurs límits són incerts.
celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
la Plana Alta
Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…
Europa
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…