Resultats de la cerca

Església que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà Inicialment fou una sufragània de la parroquial de Santa Maria de Lluçà per esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l’actualitat L’existència de l’església es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l’església consagrada diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Sancti Martini de Medians sive de Albas et suo sacerdote Aquesta dependència perdurava encara entre el 1025 i 1050, ja que no consta en una llista…

L’església parroquial de Santa Maria de Montalbà de l’Església és documentada l’any 1278 en el testament de Beatriu, filla del difunt Arnau de Montdony i veïna de Palaldà, la qual llegà 5 sous al rector de la dita església A més d’aquesta notícia, l’església de Montalbà sembla no haver deixat cap més rastre de la seva història en temps medievals, tot i que possiblement un bon rastreig en la documentació local en forniria més dades Tot i així, per la data del document citat, és evident que la primitiva parròquia de Montalbà era un edifici d’origen romànic del qual avui dia no queda cap rastre…

El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre aquestes…

L’església parroquial de Santa Maria d’Eydí formava part del deganat de Cardós, i com a tal, consta en el llibre de la dècima del 1391 Tanmateix, no apareix relacionada entre les esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades l’any 1314 Pels volts del 1526, aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d’Estaron, tenia com a rector Jaume Felip En la visita del 1575 a les esglésies parroquials de l’oficialat de Cardós es fa constar que a l’església de Santa Maria d’Aidí es necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri En la visita pastoral del…

El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria de Labarçi , de l’…

El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap que el seu…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç o de Meda Inicialment fou una sufragània de dues parròquies diferents, per esdevenir posteriorment parròquia independent Les primeres notícies de l’església es troben en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on consta que la parròquia de Sant Sadurní d’Osormort o de les Planeses tenia com a sufragànies Sant Feliu de Planeses i Sant Pere de Castanyadell Castaniale Encara que l’any 1099 aparegui la parròquia de Sant Pere de Castanadel , de fet no havia adquirit aquesta condició, puix que seguia…

Situació Petita església rectangular sense absis diferenciat, propera a l’antic nucli de Claret ECSA - J A Adell La capella de Santa Helena és situada uns 200 m al nord del nucli urbà de Claret, en una posició eminent sobre el turó JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG238697 Història No s’han trobat fins a l’actualitat referències històriques documentals d’aquesta església, de la qual hom pot deduir per l’estructura arquitectònica i per l’advocació, que fou bastida en un moment avançat dins l’època romànica MLIR Església És un edifici d’una sola nau, sense absis diferenciat, cobert…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, per passar més tard a exercir les funcions parroquials del terme de la quadra de la Torre de Claramunt Les primeres notícies sobre el terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en què el papa Benet VII confirmà al bisbe Fruià el bisbat de Vic i les seves possessions, entre les quals figurava el castell de Montbui, les afrontacions del qual passaven pel terme de Claramunt Clarmonte La construcció de la torre que havia d’aglutinar el terme no…

L’església parroquial de Sant Julià és esmentada d’ençà de l’any 1150, mentre que la “ villa Fortianum ” ja apareix esmentada els anys 968, 982 i 990 Hi tingué importants dominis i drets el monestir de Sant Pere de Rodes L’any 1150 fou consagrada l’església de Sant Mamet de Riumors pel bisbe de Girona Berenguer de Llers, el qual volgué dotar el nou temple amb una propietat força extensa, situada dins el terme de l’església de “ sancti Juliani de Fortiano” S’hi oposaren l’abat del monestir de Sant Pere de Rodes, al qual pertanyia el lloc des d’antic, i altres personatges, entre els quals hi…