Resultats de la cerca

La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

Situació Vista des de la part de llevant d’aquesta petita església d’història molt confusa ECSA - M Anglada Aquesta església es troba dins el nou barri de Sant Pere El temple, tot i que és a uns 100 m de la carretera de la Seu a Puigcerdà, queda amagat per una boscúria i a penes es veu des de la carretera Mapa 35-10216 Situació 31TCG758912 El trencall per anar-hi és a uns 100 m abans del punt quilomètric 133 de l’esmentada carretera, al costat esquerre de tramuntana, d’on surt una pista asfaltada, que acaba en un cul-de-sac, d’uns 100 m de llargada A partir d’aquí cal prendre un corriol en…

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell d’Argençola Molt aviat tingué funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat si bé en un edifici diferent del primitiu El castell d’Argençola es documentà al mateix temps que l’església l’any 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l’altar de Sant Llorenç, la basílica del qual era situada en el castell d’Argençola Entre les deixes pietoses n’hi ha una d’un alou a Sant Llorenç i una vinya a Santa Maria d’Argençola El difunt era senyor del castell d’Argençola i de molts altres castells de l’actual terme…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, per passar més tard a exercir les funcions parroquials del terme de la quadra de la Torre de Claramunt Les primeres notícies sobre el terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en què el papa Benet VII confirmà al bisbe Fruià el bisbat de Vic i les seves possessions, entre les quals figurava el castell de Montbui, les afrontacions del qual passaven pel terme de Claramunt Clarmonte La construcció de la torre que havia d’aglutinar el terme no…

Tradicionalment, hi ha hagut una certa confusió sobre el titular d’aquesta església, per creure-la igual o identificar-la amb Talltendre Aquesta confusió pot provenir ja de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell datada l’any 819, però que de fet no és anterior a mitjan segle X, on s’esmenta Taltennar vel Orden El que és segur és que al principi del segle XIV no era parròquia, ja que no s’esmenta en cap de les tres visites arquebisbals fetes a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 Modernament es va considerar filial de Talltendre i ara depèn de la parròquia de Bellver Es tracta d’una capella…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà molt aviat, de sempre fou una parròquia independent Segurament fou fundada pels comtes de Barcelona L’any 962 la comtessa Riquilda en el seu testament la llegà a la seu de Vic, però els comtes de Barcelona la varen retenir fins a l’any 993, en què passà definitivament al domini dels bisbes de Vic, per una permuta que els feu el noble Sendred de Gurb Aquest poc abans l’havia comprada als comtes de Barcelona Els bisbes esdevingueren senyors alodials del terme de Sant Boi i hagueren de sostenir diversos plets amb els…

El primer esment del lloc de Capafonts s’ha de cercar en la carta de poblament que el comte Ramon Berenguer IV va atorgar als habitants de Prades el 1159 Segons aquest document, el terme de Prades afrontava a migdia, en part, amb el terme de Capafonts La notícia més antiga sobre l’església parroquial de Capafonts és del final del segle XIII L’any 1279, el rector de Capafonz pagà 24 sous i 10 diners en concepte de dècima papal, i l’any següent 19 sous i 4 diners L’església de Capafonts, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe Fou església sufragània de Capafonts la de Sant…

El lloc de “ Palacio frugelli” és esmentat en el document de l’any 988 a què hem alludit amb referència a Mont-ras i en el testament del comte Borrell II de l’any 991 o 992, pel qual llegà al monestir de Sant Pere de Galligants un alou en aquest lloc, que abans havia posseït el vescomte Énnec L’església de “ Sancti Martini de Palafrugell ” apareix en el conveni establert entre Ramon Berenguer I i Bernat Tedmar o Xetmar L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona, entre d’altres, l’església de “ sancti Martini de Palatii furgelli” L’església també surt esmentada en altres…

L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i…